Jo
estava convençut que eren els meus sogres. Fins que un dia ella em digué que es
pensava que eren els seus, de sogres. En definitiva, que tenim uns senyors a
casa que no sabem qui són, però què hi farem, els hem agafat estima i ens sap greu
dir-los que marxin.
Microrelat
inclós al llibre Ni ase ni bèstia (La
Busca, 2010).
David
Vila i Ros compagina la narrativa i l'assaig sociolingüístic, els muntatges
escènics per reivindicar el conte i les conferències i tallers per fomentar
l'ús del català. És autor dels reculls de contes Ni ase ni bèstia (La Busca, 2010) i Verba, non facta (Voliana, 2014) i acaba de publicar Roba estesa (Voliana). El podeu llegir
al blog Malgrat la boira.
Genial
ResponElimina