TRUCADA PERDUDA (Un microrelat de Pau Álvarez)

Estava a punt de tancar el negoci de l'any quan va sonar l'estrident polifonia del mòbil, "Collons, el Felip" vaig pensar. Prement un botó vaig rebutjar la trucada i tot seguit vaig desconnectar l'aparell, "Dispensi" vaig murmurar. Quan ja havíem solucionat gairebé tots els serrells, altre cop vaig sentir l'aparell, encara més insistent. Tornava a ser el Felip, el vaig fer callar com vaig poder i em vaig disculpar "No se què passa, està desconnectat. Deu ser un error de software".

Eren les set. Entrava al cotxe, amb el contracte signat, quan vaig rebre una nova trucada del Felip. "Hòstia!". Em vaig emprenyar tant que vaig inutilitzar el telèfon d'una patacada.

Ja de camí, el locutor de ràdio informava: "Aquesta tarda, poc abans de les 7, un avió procedent de Bilbao s'ha estavellat sense deixar supervivents". Un mal pressentiment em va fer anar directament a casa del Felip. En mig de sanglots, la seva dona em va confirmar que el meu amic era a l'avió. Amb el cor encongit li estava ensenyant el que quedava del mòbil, explicant-li què havia passat, quan va trucar de nou: altra vegada el Felip.

Pau Alvarez (Manresa, 1957) és impressor i dissenyador de webs. Ha escrit contes i alguns dels seus microrelats han estat premiats en concursos. És soci fundador de l’associació d’escriptors "Totlletres" de Manresa.

AFORAMENT LIMITAT (Un microrelat de Pau Álvarez)

Ja li està bé. Sempre hem hagut d’aguantar-la vantant-se d’anar la primera i, justament avui, que sols hi ha lloc per 150 a la festa de les lletres, va i es queda for

Microrelat participant al “II Concurs de Microcontes Bla Bla” (amb un màxim de 150 caràcters, títol inclòs). La il·lustració és d'Anastassia Elias.

Pau Alvarez és de Manresa, on va néixer el 1957. Nouvingut al mon de les lletres, ha aconseguit un premi de microrelats i ha escrit alguns contes. El seu seu somni literari és el teatre, format que creu ideal per comunicar mil idees que li volten pel cap. És soci fundador de l’associació d’escriptors Totlletres de Manresa. Professionalment, és impressor i dissenyador web.

LUMPEN RENASCIT (Un microrelat de Pau Álvarez)

Conduir amb parsimònia per aquest carrer fou, en altre temps, el meu únic plaer. La misèria palpitant sota la llum dels fanals afalagava la meva bona estrella, la desesperança dels captaires dormint sobre cartrons humits em feia més guanyador i la fortor de ronya, insinuant-se per la finestra del meu Esportiu, accentuava l'aureola d'èxit al meu voltant. Jo mateix hi enfonsava els incompetents que resultaven incapaços de satisfer els seus compromisos financers.

Avui no hi soc de visita. Vaig a peu. Una ensopegada banal, seguida d'una mala caiguda, van fer que un dia em despertés amb la boca enterrada al fang. Em vaig aixecar i, ara, frueixo cada dia que estic viu; assaboreixo amb delit la mínima engruna de pa; l'escalfor del caixer on dormo em conforta l'ànima; acumulo, com un tresor, tota espurna de compassió, la que jo mai vaig tenir, entre les mirades de la gent. Celebro cada passa endavant com un triomf i li dono gràcies al jutge que em va condemnar, als amics que em van abandonar i a la dona que em va deslliurar de les meves últimes pertinences, plenes de la buidor asfixiant que m'impedia sentir.

La il·lustració és una obra de Nicolai Kasatkin.

Pau Alvarez és de Manresa, on va néixer el 1957. Nouvingut al mon de les lletres, ha aconseguit un premi de microrelats i ha escrit alguns contes. El seu seu somni literari és el teatre, format que creu ideal per comunicar mil idees que li volten pel cap. És soci fundador de l’associació d’escriptors Totlletres de Manresa. Professionalment, és impressor i dissenyador web.

A L’AUTOBÚS (Un microrelat de Pau Álvarez)

He validat el bitllet, sense fixar-m’hi, pendent tan sols d’ella. La sort m’ha regalat que l’únic espai disponible fos just davant seu. No m’esperava que, tant de prop, el seu encant es multipliqués i m’he torbat com un ximplet.

El suau brunzir del motor em gronxava entre grates quimeres quan una bèstia, amb un ull vermell com l’infern, ens ha barrat el pas, hem sentit un batec profund i una urpa potent ha pres la noia per arrabassar-la. La seva lluita es mostrava inútil, només jo he gosat enfrontar-me a la fera per alliberar-la. M’he trobat una espasa a les mans, l’he premut tan fort que s’ha encès de pura ràbia i, brandant-la amunt, li he clavat al mig de l’ull, repetidament, fins que l’espectre ha esclafit en una bafarada àmbar i s’ha desintegrat en mig d’un udol esfereïdor. Esgotats, tots dos panteixàvem.

Indiferents al drama esdevingut, una ambulància s’allunyava, el semàfor s’ha posat verd i el conductor ha continuat la ruta. Mentre jo desava el meu llapis, encara ardent, i ella s’eixugava dues gotetes de sang dolça, les nostres mirades còmplices s’han creuat. Avui, per primera vegada, m’ha somrigut en baixar del bus.

Microrelat guanyador del 1er Concurs “Tocats de lletres” de Manresa, 2010. L'il·lustra "New York City Fifth Avenue Bus" de William J. Glackens (1915).

Pau Alvarez és de Manresa, on va néixer el 1957. Nouvingut al mon de les lletres, ha aconseguit un premi de microrelats i ha escrit alguns contes. El seu seu somni literari és el teatre, format que creu ideal per comunicar mil idees que li volten pel cap. És soci fundador de l’associació d’escriptors Totlletres de Manresa. Professionalment, és impressor i dissenyador web.

MANIOBRA PERFECTA (Un microrelat de Pau Álvarez)

De petit, es delia amb l’ascens vertiginós dels falciots remuntant els penya-segats. Renuncià a una prestigiosa universitat per treballar de cambrer a l’Aeroclub, on multiplicava les hores a canvi d’esporàdiques lliçons d’aviador. Als poc anys d’obstinada passió, la seva reputació de pilot el dugu

é a comandar una esquadrilla en un infortunat conflicte armat; les seves prodigioses maniobres el convertiren en llegenda de propis i rivals. Esdevingué un ocell, amb ales de metall, que no mirava la vida, sinó des de l’aire, en perpètua cerca de la geometria perfecta que dibuixés una catedral al cel. Ja en temps de pau, les seves acrobàcies meravellaven el mon sencer, excepte ell mateix, delerós de trobar la forma pura que culminaria les infinites hores de vol. Aquell dia, s’enfilà dalt el pòdium per recollir, a contracor, la Copa del Món que creia no haver merescut encara, quan un inesperat cruixir de fusta sota el peu el va fer traçar un looping girat fins el segon graó, seguit d’un túnel magistral cap el primer i una fina barrena sobre el terra, on caigué, en un tirabuixó sublim, amb la copa aferrada al pit i un somrís triomfal als llavis, per no aixecar mai més el vol.

Pau Alvarez és de Manresa, on va néixer el 1957. Nouvingut al mon de les lletres, ha aconseguit un premi de microrelats i ha escrit alguns contes. El seu seu somni literari és el teatre, format que creu ideal per comunicar mil idees que li volten pel cap. És soci fundador de l’associació d’escriptors Totlletres de Manresa. Professionalment, és impressor i dissenyador web.