Daltabaix. Es va tirar
daltabaix del balcó. Ja n’estava tipa. Necessitava deixar enrere el seu passat,
tots aquells anys d’esclavitud emmascarada que li havien marcit l’ànima.
Aquella ànima que volia volar, volar, volar... Fos quin fos el preu que hagués
de pagar, fins i tot si hi deixava la vida. Total, ja estava morta. És més
fàcil ressuscitar un cadàver que tornar a matar un mort.
Aquell matí, la llum que
entrava per la finestra li havia semblat més bonica que mai. Havia vist jugar
les fulles de l’om com ombres xineses dansant a la paret de l’habitació. Havia
sentit olor de torrades i una escalfor al pit desconeguda. I havia tingut
l’esma de fer-ho.
Daltabaix del balcó.
Rere seu, només una gàbia de
cadernera buida, amb la porta oberta.
Microrelat destacat en
el VII Premi Font de Santa Caterina de Microcontes que organitza l'Ajuntament
de Montornès i l'Oficina de Català de Montornès del Vallès (Consorci per a la
Normalització Lingüística).
Carme Pratdesaba Orri (Santa Pau, 1973) és llicenciada en
Traducció i Interpretació per la UAB i màster en Lexicografia per la UPF. S'ha
dedicat molts anys a l'ofici de traduir de l'anglès al català (pel·lícules,
documentals i sèries per TV3, i literatura infantil i juvenil), però en els
darrers anys s'ha decantat pel món de la gestió cultural, i actualment
treballa envoltada de llibres, històries i relats en una biblioteca pública. Va
quedar finalista del II Concurs de relats del Grup d'Escriptors del Montseny
2016 amb el relat "Plou i fa sol".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada