Amb l’excusa de passejar el seu gos llebrer, Madame
Rosaly sortia dia sí, dia també, convertida tota ella en delicada flor del
paradís. Ningú no sabia qui era el seu amant. El seu marit, és clar, tampoc. El
pobre home no gosava exposar el dilema de por de fer enfadar la seva estimada
gateta manyaga. Cada tarda, els més curiosos l’observaven endinsar-se pels
camins més sinuosos i recòndits dels boscos dels encontorns. El llebrer trotava
tothora al seu costat amb el nassiró ensumaire, els trets gràcils i
allargassats.
La notícia de l’embaràs va agafar tothom desprevingut,
però els més maliciosos de seguida hi van veure una oportunitat... A qui
s’assemblaria, el bonic infantó? A Rudolf, el peixeter? A Martí, l’apotecari?
Al mestre? Al banquer? Al conserge? Les apostes corrien de boca en boca, de
carrer en carrer. Tothom volia ser acusat i acusador.
Al cap de nou mesos, l’expectació havia arribat al
punt més àlgid. El primer dia que Madame Rosaly va treure el cotxet al carrer,
tothom s’hi va abraonar al·legant qualsevol excusa. Quan el nen va quedar al
descobert, un esglai general va sacsejar el barri, un mal dissimulat crit de
consternació, mitja dotzena de desmais i tretze taquicàrdies. Aquell infantó
era tot ell un nassiró ensumaire, de trets gràcils i allargassats... Madame
Rosaly, estimada gateta manyaga, delicada flor del paradís, cirereta
confitada...
Il·lustra el microrelat un quadre de Berthe Morisot (1841-1895)
Nascuda l’any 1979 a Manresa,
Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels
llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan
escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la
gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha
publicat diversos contes en reculls col·lectius.