Vull que em
peguis tan fort com puguis.
Chuck Palahniuk
Després del cop de puny, l’asfalt es va esquitxar de sang
i va quedar talment un preciós mantó de Manila.
Tres borratxos molestaven una noia i en passar pel costat
els vaig dir que la deixessin en pau, que ja l’havien espantat prou; gairebé
plorava. El més alt i corpulent, qui semblava el líder del grupet, es va tombar
i em va dir fote’t als teus assumptes cabró de merda si no vols que et trenqui
la cara. Em vaig apropar i li vaig preguntar si li agradaven els homes. Els
altres dos van grunyir i bordar, fins i tot un em va escopir als peus; en
aquell moment vaig saber que per fi em pegarien. La noia va aprofitar que
m’havia convertit en el centre d’atenció per escapar-se i només vaig poder
veure que duia els ulls com un ós panda i mig somriure agraït. Era la primera
vegada que em trobava en una situació com aquella des que m’havia tornat
addicte al dolor. Trobar plaer al carrer va ser d’allò més previsible i
senzill.
El puny ronyós i carregat d’anells del paio alt venia com
en càmera lenta cap al meu cap. Em va donar temps d’inclinar-me una mica per
oferir-li el pòmul, però em va picar al nas. Em vaig empassar la sang i vaig
somriure de satisfacció. Com que en volia més li vaig demanar si no sabia
colpejar més fort, sembles un coi de nena de deu anys. Va tornar-hi, un, dos,
tres, quatre cops secs em van obrir una cella. Més sang al terra. Quan el dolor
era gairebé insuportable, els vaig donar les gràcies amb una abraçada, em vaig
netejar la cara amb la màniga de la jaqueta i vaig girar cua mentre calculava,
per sobre, els diners que a partir de llavors m’estalviaria en teràpia.
Microrelat inclòs al recull Balcons que escupen mitges (El Cep i la
Nansa, 2018) que es presenta a Vilanova i la Geltrú aquest diumenge 21 d'octubre a les 12h. (Plaça Lledoners, 1).
Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és
Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s.
XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de
Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll,
Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no
torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa
Curta 2007) i “La dona bilingüe”
(Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu
consultar el seu bloc personal: llengua de gat