La Càspia obre els ulls amb peresa. La llum
del crepuscle travessa, mandrosa també, les escletxes de la persiana. Quina
nit! Se sent les cuixes cruixides, com si uns dits extremadament fins
pessiguessin cada fibra de cada múscul. Resta encara escamarlada damunt del
llençol xop i blau i amb la ganyota dibuixada entre les galtes, eixutes i
brutes. Les cagarrines ja no la visiten amb tanta urgència però sí que una
aigüeta tèrbola raja sovint i sense avisar.
Amb l’esguard ennuvolat i un gran esforç
s’aixeca, tova i d’esma, enfilant el corredor. El menjador sembla més blanc i
el fluorescent de la cuina fa pampallugues. Tanca els ulls, eixordada per la
remor del motor de la nevera. No recorda com ho va fer. Tan sols, després, una
dutxa d’aigua freda, milers d’agulles travessant-li la pell, endinsant-se-li
per les ferides.
Necessita beure aigua fresca. Estira del
pom de la nevera. A la dreta, en els prestatges sota els ous, la gerra. Beu a
morro, deixant vessar el líquid per les comissures labials, el coll i els pits.
Sent una coïssor que la buida per dintre.
Obre el congelador, a la part de baix. En
Brend somriu encara, dins el calaix, pensant que la noia no serà capaç...
Microrelat finalista del Concurs
de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2016-17
Em dic Celestí Casòliva (Sallent,Bages-1962)
Visc a Barcelona. Escric des de fa un parell d'anys. Vaig començar amb poemets
mida twitter. La bona acollida per part dels seguidors em va fer engrescar a
fer poemes més grans. D'aquí a descobrir ARC Relats en Català només hi va haver
un pas. Vaig participar per casualitat al concurs de la Microbiblioteca amb la
sort de ser escollit guanyador. Podeu trobar els meus relats i poemes al meu
blog Petites raons.