dissabte, 29 de juliol del 2017

CÀSPIA (Un microrelat de Celestí Casòliva)

La Càspia obre els ulls amb peresa. La llum del crepuscle travessa, mandrosa també, les escletxes de la persiana. Quina nit! Se sent les cuixes cruixides, com si uns dits extremadament fins pessiguessin cada fibra de cada múscul. Resta encara escamarlada damunt del llençol xop i blau i amb la ganyota dibuixada entre les galtes, eixutes i brutes. Les cagarrines ja no la visiten amb tanta urgència però sí que una aigüeta tèrbola raja sovint i sense avisar.

Amb l’esguard ennuvolat i un gran esforç s’aixeca, tova i d’esma, enfilant el corredor. El menjador sembla més blanc i el fluorescent de la cuina fa pampallugues. Tanca els ulls, eixordada per la remor del motor de la nevera. No recorda com ho va fer. Tan sols, després, una dutxa d’aigua freda, milers d’agulles travessant-li la pell, endinsant-se-li per les ferides.

Necessita beure aigua fresca. Estira del pom de la nevera. A la dreta, en els prestatges sota els ous, la gerra. Beu a morro, deixant vessar el líquid per les comissures labials, el coll i els pits. Sent una coïssor que la buida per dintre.

Obre el congelador, a la part de baix. En Brend somriu encara, dins el calaix, pensant que la noia no serà capaç...

Microrelat finalista del Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2016-17

Em dic Celestí Casòliva (Sallent,Bages-1962) Visc a Barcelona. Escric des de fa un parell d'anys. Vaig començar amb poemets mida twitter. La bona acollida per part dels seguidors em va fer engrescar a fer poemes més grans. D'aquí a descobrir ARC Relats en Català només hi va haver un pas. Vaig participar per casualitat al concurs de la Microbiblioteca amb la sort de ser escollit guanyador. Podeu trobar els meus relats i poemes al meu blog Petites raons.

dimarts, 25 de juliol del 2017

COM M'ORGANITZO (Un microrelat de Lluís Julián Barrachina)

La senyoreta Julia ens a dit que em descriure alguna cosa, com quan anavem a lescola. Per no oblidarnos descriure diu. Que o farem cada setmana diu. A mig mati. Pararem dempaquetar i  llegirem el que a escrit cadascu. Cada mati un. Aquesta setmana em de parla de COM M'ORGANITZO. I ens a donat aquest fui i em posat el titol en lletra gran de pal.

Jo m'organitzo amb la llista. La tinc enganxada a la porta de la nevera. Ara mateix la estic mirant la llista. Quan em llevo es el prime que faig mira la llista per saber que e de fer.

Abui es dijous. Toca esmorzar i dutxar-me. Al mati, ho diu la llista. A la tarda e de sortir a comprar. Pa verdures ous i alguna cosa de tall. Magrada comprar i cuina. Se cuina molt be. Llom ous ferrats arros bullit patates. En una llibreta tinc apuntades moltes receptes. Vint o mes. On treballo hia molts que no saben cuina. Potser perquè viuen amb els pares. Jo com visc sol me dorganitza.

I al vespre diu trucar i felicitar al tiet. El trucare com cada dijous però no el felicitare ja mo va di que cada setmana no es el seu cumple. Ja o se perO a vegades se moblida perquE la llista diu trucar i felicitar.

El tiet ve de tan en tan i su mira tot i majuda a arreglar les coses que se an fet malbe i si cal sortim a compra. Roba bambes medicines.

El tiet sempre vol treure la llista de la nevera. Esta tota groga i tacada de ficar els dits sempre resegueixo el dia amb el dit i a vegades estic cuinant i el tinc tacat el dit. Tambe es va desenganxar dun costat un dia però jo la vaig tornar a enganxar amb molt de celo. Em serveix per organitzarme i així es COM MORGANITZO.

La llista la va enganxar la mama quan va ana a lospital per una setmana. Mu va deixar tot ben apuntat dia per dia. Una setmana completa va di estaras be et pot organitzar només necesites la llista. Pero ja no va torna.

Em dic Lluís Julián Barrachina i tinc 58 anys. Des de l'adolescència fins als trenta anys vaig ser un lector entusiasta del gènere de la ciència-ficció. Es pot dir que vaig llegir tot el que es va publicar, en català, castellà o en traducció, del finals dels 70 fins a principis dels 90 del segle passat. D'aquella època conservo, al cap i al cor, una dotzena de títols favorits però de tots n'hi ha un, «Flores para Algernon» de Daniel Keyes, que em resulta especialment estimat. Si us ha agradat el meu microrelat us convido a llegir aquest títol, que primer va ser un conte i després es va convertir en un novel·la. De res, per anticipat.

divendres, 21 de juliol del 2017

OCI I NEGOCI (Un microrelat de David Vila i Ros)

Diuen que el primer cop que saltes amb paracaigudes fa molta impressió, però que el segon ja ho gaudeixes plenament. Per això, quan vaig anar a informar-me'n, vaig demanar de passar directament al segona salt. I per increïble que us pugui semblar, em van dir que no. Francament, amb tan poques ganes de satisfer el client, no m'estranya que molts negocis acabin tancant.

Microrelat inclòs al recull Roba estesa (Voliana, 2017)

David Vila i Ros compagina la narrativa i l'assaig sociolingüístic, els muntatges escènics per reivindicar el conte i les conferències i tallers per fomentar l'ús del català. És autor dels reculls de contes Ni ase ni bèstia (La busca, 2010) i Verba, non facta (Voliana, 2014) i acaba de publicar Roba estesa (Voliana). El podeu llegir al blog Malgrat la boira.


dilluns, 17 de juliol del 2017

TALA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

El dia que es van conèixer, ella va consultar l’horòscop del diari: «Avui trobaràs l’home de la teva vida». La margarita desfullada confirmava el dictamen: «M’estima». El tarot no va oferir dubtes: mostrava la carta dels enamorats.

En l’escorça d’un arbre, van gravar els seus noms separats per un cor amb una fletxa travessada. Poc després, al bosc van construir-hi una urbanització: allò els hauria d'haver servit de presagi.

Microrelat inclòs al recull Les mil i una (Témenos, 2015)

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d'Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Temenos, 2015) i Polpa (Males Herbes, 2016).

dijous, 13 de juliol del 2017

EL SENYAL CONVINGUT (Un microrelat de Pere Herrero)

Cap al vespre, el comando especial d’assalt baixa de les muntanyes fins la vall, amb l’objectiu d’atacar per sorpresa una posició enemiga. Fortament armats, els soldats s’obren pas en el boscatge, precedits a certa distància pel caporal Birdy, un expert en imitar el cant de les aus, encarregat d’establir una posició avançada de guaita. Després de comprovar que hi ha via lliure per l’atac, el caporal Birdy tanca les mans al voltant de la boca, tensa els llavis i emet el gemec profund i lamentós de la femella de mussol en zel. És el senyal convingut. Però aleshores, des de dalt d’una branca, un mussol mascle, atret pel plor de la femella, respon al reclam sexual amb un vigorós entusiasme. El caporal Birdy es queda perplex i els soldats deixen d’avançar, confusos davant la duplicitat de missatges el significat global dels quals els genera un mar de dubtes. Passen les hores, de mica en mica transcorre la matinada. La fosca flassada de la nit va canviant de color, a mesura que apareixen arreu les primeres gotes de rosada. A l’alba, que arriba envoltada per la boira, els membres del comando, tendrament arraulits entre l’herba, encara esperen instruccions, mentre el mussol i el caporal Birdy mai no acaben de parlar de les seves coses.

Microrelat inclòs al llibre Los días hábiles. La traducció és de l'autor.

Pere Herrero (Badalona, 1953) resideix a Castellar del Vallès i escriu microrelats des del 2006. Ha publicat textos en diverses antologies, com “Velas al viento, los microrrelatos de La nave de los locos” (Cuadernos del Vigía, 2010) i “De antología, la logia del microrrelato” (Talentura, 2013). En solitari, és autor de “Los días hábiles” (SERIAL Ediciones, 2016). Alguns dels seus relats han estat premiats en diversos concursos literaris. Manté (en estat d’hibernació) la seva bitàcola “Humor mío” (http://humormio.blogspot.com) dedicada al microrelat d’humor.