LA GUERRA DE LES BARDISSES (Un microrelat de Josep-Ramon Bach)

Durant un temps, als barris residencials de la ciutat, es va posar de moda que els jardiners retallessin les tanques de bardissa amb formes clàssiques. Així, a la tanca familiar dels descendents del milionari Ribot i Panyella, el jardiner hi va esculpir, a cops de tisores, una Victòria de Samotràcia que va ser l'enveja de tothom. En resposta a aquella provocació artística, els Masriera i Agut van ordenar al seu jardiner que els retallés, en un lloc destacat, la Pietat de Miquel Àngel. I els Aymerich i González, que no volien quedar-se enrere, s'hi van fer posar dos àngels de Murillo, perquè guardessin de tot mal la porta d'entrada. I els Joanich i Bel, al llarg de tota la tanca de bardissa, s'hi van fer retallar una processó de Setmana Santa a l'estil del pintor Rusiñol. I els Rubió i Argelaguet van fer-s'hi esculpir un exòtic Tutankamon; i els Mateu i Morales, el colós de Roda...

Sort que les modes són passatgeres, perquè si no, un conflicte d'aquesta magnitud podria haver desembocat en una guerra oberta on els pobres jardiners s'haguessin vist obligats a desafiar-se en duel, a palades o a cops de tisores. L'art ja les té, aquestes coses!

Microrelat inclòs al recull “El ventríloc tartamut”, que es publicarà properament.

Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Entre els seus llibres  destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: “Ploma Blanca” (Poesia Oral Africana), “L’Ocell Imperfecte” (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), “Viatge al cor de Li Bo” i “Kosambi, el Narrador”, així com “Viatge per l’Àfrica” i “El Gos poeta” escrits per a infants. Entre els més recents, els poemaris “Reliquiari”, “El laberint de Filomena” (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), “Versions profanes” i "Desig i sofre", i dos llibres de teatre “Diàlegs Morals sobre la Felicitat” (Premi Recull) i “La Dama de Cors se’n va de Copes” (Premi Lluís Solà).

EL PETIT PRÍNCEP S'HA FET GRAN (Un microrelat de Carles Castell Puig)

—Ja fa molts anys que mantinc una lluita personal contra els efectes nocius de la contaminació de l’aire sobre la salut —explica el ciutadà conscienciat al petit príncep—. A casa i al despatx he instal·lat filtres de depuració de l’aire, que cada dia retenen milers de milions de partícules, òxids, hidrocarburs i metalls pesants; quan vaig a peu o amb bicicleta porto una mascareta amb un filtre de carboni actiu que impedeix que el fum dels vehicles arribi als meus pulmons immaculats; i cada tarda m’escapo dues hores a passejar per la muntanya, per eliminar del meu organisme les substàncies que, tot i els meus esforços, hagin pogut introduir-se furtivament dins del meu cos.

—Doncs jo —reflexiona el petit príncep—, si em pogués estalviar tota aquesta contaminació, com fa vostè, cada nit després de sopar em fumaria un cigarret al balcó de casa.

Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I...” va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius.  Acaba de publicar "Relacions molt relatives" (Voliana, 2014)

CONTE NOCTURN (Un microrelat de Núria Pujolàs)

En aquell reialme de princeses modernes, l'oficina de consum ha detectat una forta disminució en la venda de pèsols conjuntament a l'augment de la compra de vibradors. Els analistes, reunits en comissions diverses, conclouen que el canvi de tendència reial és espectacular: les princeses rondinen menys i somriuen més.

Núria Pujolàs (Cànoves, 1971) és llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona. És gestora cultural i ha treballat a la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Pas i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. Té cura del blog "Miramelsmots".

EL VIGILANT (Un microrelat de M. Carme Martín)

Sóc el vigilant i el meu pèl és tan blanc com les parets d’aquest cementiri on les tombes no tenen nom. Encara. Miro les criatures bípedes que entren amb el desig de fixar les formes geomètriques dels nínxols en imatges planes. També ho proven amb mi, però jo m’esmunyo entre les escletxes que tan bé conec. No saben que els vigilo i que els memoritzo fins i tot quan a les nits salten els barrots oxidats. Els contemplo amb la meva visió nocturna felina mentre el mar gemega a pocs metres. Ells no ho saben, però molt aviat totes aquestes tombes buides tindran els seus noms i les seves ànimes.

M. Carme Martín (Manresa, 1964). Llicenciada en Psicologia. Pertany al grup "Totlletres" i ha participat en els reculls d’aquest col·lectiu. Els seus microrelats han guanyat concursos a Igualada, Manresa i Barcelona.

LA VIDA EN EL RELLOTGE (Un microrelat d'Antoni Casals i Pascual)

Ja sé que molta gent no entén el perquè de la meva angoixa quan veig que el rellotge comença a anar amb retard. I en aquesta incomprensió hi ha una ignorància. Abans als rellotges se'ls donava corda, un ritual que permetia al propietari prendre la mateixa embranzida que la màquina i engegar cada dia amb unes energies d'allò que se'n diu més renovades.

Ara ja no se'ls dóna corda, als rellotges, i per a alguns això ha representat deixar en mans dels rellotgers la pròpia força i vitalitat debilitades per l'esllanguiment de les bateries d'un estri que forma part intrínseca d'un mateix. És per això que, si observeu discretament, podreu veure que algunes rellotgeries amaguen, en habitacions a les que mai no deixen passar els clients, les ànimes dels propietaris que no han pogut suportar el temps sense temps que transcorre entre l'extracció d'una pila esgotada i la inserció d'una altra.

Antoni Casals i Pasqual (Barcelona, 1959) és metge. Ha publicat més de mitja dotzena de reculls de poesia i ha participat en diverses iniciatives col·lectives (Relats en Català, Poems&Blogs, Versos.cat...).