Si jo no fos jo i em sentís des de baix, com a
veïna, parlant amb ell, em diria com m'alegra no ser ella, no parlar amb el to
que ella parla, amb una veu com la seva veu i unes idees com les seves idees.
Però no em puc sentir des de baix, com a veïna, no puc sentir com no hauria de
parlar, no puc alegrar-me de no ser ella, com ho faria si pogués sentir-la. A
més, com que soc ella, no em sap greu ser aquí, a dalt, on no puc sentir-la com
una veïna, on no puc dir-me, com hauria fet des de baix, com m'alegra no ser
ella.
Microrelat inclòs al llibre Almost no Memory (1997). Traducció de
Jordi Masó Rahola. La il·lustració és de René Magritte.
Lydia Davis (Northampton,
Massachusetts, 1947) és traductora i autora dels llibres de contes i
microrelats Break it Down (1986), Almost no Memory (1997), Samuel Johnson is Indignant (2001), Varieties of Disturbance (2007), Can't and Won't (2014) i de la novel·la The End of the Story (1997). La seva
narrativa breu s'ha recollit a The
Collected Stories of Lydia Davis (2009), traduït al castellà a Seix Barral.