![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHc_olAcV8ApKq-r1FIUNcsGSadFZ-QA2S3Qie9JkF-r8fB7iQJgQ-Tp8bLdNY8sE3wKqjvWR85hIs2si7W76gY13nxPO4BQ8jTt3KYVr4md6AyLwh2YtJVVCDOrpzhYyUI1TI5kPV68U/s320/Destral.jpg)
Com
aquell que recull una bossa d'escombraries, el nen amb el cap ben posat engrapà
la closca del company per la cabellera i corregué a oferir-la als monitors.
Immediatament es formaren dos equips i la feren servir per jugar al mocador.
Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa,
2014)
Damià Bardera Poch (Girona, 1982)
és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el
penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i
dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna
animal", "els homes del sac", "els nens del sac",
"contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial
"El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit
l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del
Núvol, 2013).