L’altre dia vaig trobar el forn tancat. Era un pèl tard, però la gana
em vencia i no em podia estar sense sopar un bon pa amb tomàquet. Per tant, vaig
decidir anar a la recerca d'un altre forn i vaig trobar, un carrer més amunt,
un lloc d'aquells tan macos i moderns que serveixen per a tot: pastisseria,
forn, sala de te, bar i no sé què més.
Hi vaig entrar i vaig demanar una barra (de
pa), tot assenyalant les que hi havia a la barra (del bar). La resposta de la
noia va ser:
-La vols negra, alemanya o amb cereals?
-Normal, si us plau.
Ni negra, ni alemanya, ni amb cereals. Avui en dia no hi ha coses
normals, o què? Els tomàquets han de ser cherries,
les olives han de ser enormes, els bollycaos
han de ser de dos miserables centímetres i el sofà, si pot ser, d'una sola
plaça. I, evidentment, les dutxes sense cortina (ni plàstic, ni vidre ni res),
les sabates sense cordills i els restaurants, sens coberts, que queda més fashion. Més in. On són les coses normals?
No vull kiwis grocs, ni síndries albines,
ni pipes sense sal. Només una excepció: m'encanten les crispetes de microones
si tu ets al meu costat, en un sofà de més d’una plaça.
Microrelat
inclòs en el llibre “40 plaers. Petites coses que fan la vida més dolça”
(Paralelo Sur, 2012). L’il·lustra un fragment de la portada del llibre, obra de
Marite Evaristo.