L’Antoni
es va aixecar de la cadira d’oficina freda i impersonal on es regirava com un
cadellet des de feia mitja hora, va plantar els braços amb fermesa damunt la
taula del director i, fitant-lo, li va dir:
–Si no em
dóna el crèdit, em follaré la seva dona.
En sentir
aquesta amenaça icònica, la frase del milió, l’Abel, assegut en un extrem de la
tercera fila del pati de butaques, va esclafir a riure. Va riure amb ganes, a
cor què vols, com feia anys que no reia. El seu riure sonor i triomfant es va
imposar al de la resta del públic perquè anava carregat de ressentiment i mala
llet, de venjança covada, de collons plens, que tu em vas fotre el paper però
jo t’he fotut la dona, cabró, la cara que faries si ho sabessis…
La seva
rialla desbocada va sobrevolar el pati de butaques, va recórrer el passadís
fins al vestíbul i va sortir del teatre com un corrent d’aire; va baixar carrer
avall, va travessar la Gran Via i, després de tombar un parell de cantonades,
va arribar a casa de la Laura, que just tenia el telèfon a les mans i era a
punt d’enviar un whatsapp que deia:
–El Jordi
avui estrena i arribarà tard. Corre, amor. T’espero… ja saps com.
Quan
l’Abel va notar a la cuixa la vibració curta del seu mòbil, va tornar a riure,
clarament a destemps. Un matrimoni gran de la segona fila es va girar a tall de
retret, i l’Antoni, des de la cadira d’oficina freda i impersonal de
l’escenari, va etzibar-li fugaçment una llambregada despectiva. Era el senyal
que esperava per aixecar-se discretament i anar a buscar la porta de sortida.
Total –va
pensar– ja havia vist l’obra tres vegades, i al final, ell, no se la folla.
Il·lustra el microrelat un fotograma de la pel·lícula To be or not to be d'Ernst Lubitsch.
David Arnau (Barcelona, 1964) és empordanès de cor,
filòleg de carrera i microescriptor de vocació. Fa de lingüista de doblatge i
cinema des de 1987, i ha supervisat els guions de més de 1.500 pel·lícules.
També és professor de l’Escola Catalana de Doblatge. Ha guanyat un parell de
premis menors amb els seus “Microcontes per a nens...”, que publica regularment
al seu blog Avui tampoc trauré la pols