Vet aquí que he
creat un món, sí, un orbe complet, i autònom, poblat per una infinitat d'éssers
diminuts als quals he tallat els fils. I ara, en observar-los, movent-se com si
seguissin una lògica secreta entre els carrerons de les seves ciutats i en els
seus edificis i els seus parcs i avingudes en miniatura, em demano per què
segueixen aquest ordre concret. Per què s'entesten a mantenir aquestes pautes
insignificants en l'entramat que cada dia ordeixen amb una detallada
perseverança. Però mira-te'ls. Aquí estan. Avui compren pa i llet, demà
confabulen. Avui, demà, abans, després, què és tot això? L'home petit d'aquí
aspira a un ascens a la feina, aquell d'allà només pensa a aconseguir la roba
interior de la filla del seu veí, i la joveneta somia a conèixer algú amb qui
tal vegada ja s'ha creuat, una, sis, mil vegades. Tots esperen, planifiquen,
projecten, s'emboliquen, inventen causes i efectes. I sí, jo em demano: per què
no ho desordenen tot? Per què no ho fan volar pels aires, i fan el que volen
fer d'una punyetera vegada sense perdre's dins la cadena de petites accions per
a mi inescrutables? He creat un món, vaig ser jo, ho admeto. I com que no tenia
res més a l'abast, ho vaig fer amb aquest modest temps lineal d'anar per casa
que –ho reconec– ni jo mateix entenc.
Traducció de Pere Herrero. Microrelat
extret de "El libro de los pequeños milagros" (Páginas de Espuma 2013). La fotografia és de Scott Barrow.
Juan
Jacinto Muñoz Rengel (Màlaga, 1974) és autor de les novel·les El sueño de otro (Plaza & Janés,
2013) i El asesino hipocondríaco
(Plaza & Janés, 2013 ; DeBolsillo, 2013), del llibre de contes De mecánica y alquimia (Salto de Página,
2009) i del recull de microrelats El
libro de los pequeños milagros (Páginas de Espuma, 2013). La seva obra ha
rebut nombrosos premis i ha format part d'antologies de referència.