dimecres, 29 de gener del 2014

TEMPS (Un microrelat de Juan Jacinto Muñoz Rengel)

Vet aquí que he creat un món, sí, un orbe complet, i autònom, poblat per una infinitat d'éssers diminuts als quals he tallat els fils. I ara, en observar-los, movent-se com si seguissin una lògica secreta entre els carrerons de les seves ciutats i en els seus edificis i els seus parcs i avingudes en miniatura, em demano per què segueixen aquest ordre concret. Per què s'entesten a mantenir aquestes pautes insignificants en l'entramat que cada dia ordeixen amb una detallada perseverança. Però mira-te'ls. Aquí estan. Avui compren pa i llet, demà confabulen. Avui, demà, abans, després, què és tot això? L'home petit d'aquí aspira a un ascens a la feina, aquell d'allà només pensa a aconseguir la roba interior de la filla del seu veí, i la joveneta somia a conèixer algú amb qui tal vegada ja s'ha creuat, una, sis, mil vegades. Tots esperen, planifiquen, projecten, s'emboliquen, inventen causes i efectes. I sí, jo em demano: per què no ho desordenen tot? Per què no ho fan volar pels aires, i fan el que volen fer d'una punyetera vegada sense perdre's dins la cadena de petites accions per a mi inescrutables? He creat un món, vaig ser jo, ho admeto. I com que no tenia res més a l'abast, ho vaig fer amb aquest modest temps lineal d'anar per casa que –ho reconec– ni jo mateix entenc.

Traducció de Pere Herrero. Microrelat extret de "El libro de los pequeños milagros" (Páginas de Espuma 2013). La fotografia és de Scott Barrow. 


Juan Jacinto Muñoz Rengel (Màlaga, 1974) és autor de les novel·les El sueño de otro (Plaza & Janés, 2013) i El asesino hipocondríaco (Plaza & Janés, 2013 ; DeBolsillo, 2013), del llibre de contes De mecánica y alquimia (Salto de Página, 2009) i del recull de microrelats El libro de los pequeños milagros (Páginas de Espuma, 2013). La seva obra ha rebut nombrosos premis i ha format part d'antologies de referència.

dissabte, 25 de gener del 2014

RRRRR... (Un microrelat de Carme Ballús)


La Rita va arrambar la rulot a un racó de la carretera i es va acostar a la rossa que s'estava a recer d'un roure per recomanar-li que marxés d’aquell entorn arriscat. La rossa va riure. No comprenia res, només parlava rus. La Rita rumiava bé les paraules, però ara la russa serrava les dents amb irritació. A la Rita li va fer ràbia que l'altra es mostrés sorruda i l'arrossegà fins la rulot per mostrar-li el diari amb el reportatge recent sobre dues prostitutes mortes a peu de carretera. La russa s'arronsà d'espatlles i va arrencar a córrer. La Rita va reconèixer que realment, potser la barram no havia arreplegat res de res i, resignada, va seguir cap a Tàrrega.


El quadre és de Lois Plaistow

Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955, Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta "L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i un recull propi, "Portes endins" (Marcòlic, 2013), cuit a foc lent i de degustació pausada.

dimarts, 21 de gener del 2014

I D'IMPROVÍS, EL CEL (Un microrelat de David Valle)



L'home va arribar fet una fúria al taulell de reclamacions del Cel. Estava indignat per haver patit –com ell mateix va dir– “una mort prematura, estúpida i injusta”. El senyor, refusant el seu destí, no parava de protestar a l'àngel ros que hi havia al mostrador. El querubí es va limitar a contestar:

–Tranquil·litzi's senyor, són coses que passen... Tothom té dret a tenir uns dies de vacances a la vida, inclús el seu àngel de la guarda.


David Valle García (Blanes, 1977) és Llicenciat en Geologia i actualment treballa d’administratiu. Ha assolit diversos premis literaris com l’Ateneu Domingo Fins de Montcada, el de Microliteratura Joaquim Carbó de Caldes de Malavella, o el Puigmarí de Maçanet de la Selva (poble on ara resideix), entre altres. Ha publicat el llibre: “VIURE. Premis literaris 2008-2011” amb l’editorial electrònica lulu.com. Escriu a “Relats en Català” sota pseudònim dvallegar.

divendres, 17 de gener del 2014

SEQUERA (Un microrelat de Josep Maria Casals)


Ha corregut la cortina per tal de generar una semi penombra creativa, ha encès l'ordinador, s'ha connectat a radio Misterium i, amb la veu melangiosa de Sarah Vaughan cantant Star Eyes de fons, ha obert un full de Word en blanc. Algun cop li havia funcionat. Però avui res, cap miracle. I el temps passa, no s'espera; ja s'ha cruspit un altre matí estèril; mig dia més en blanc, com la pantalla. I sense massa perspectives perquè la tarda avança lenta i pesada com un carro que tragina llambordes arrossegat per un bou vell. Tot i abaixar la persiana, el sol que ja cau provoca una xafogor afegida que obtura els porus per on entra l’aire que ventila el cervell. Amb aquesta calitja sota crani és impossible d'escriure res decent. Es posa de mal humor. Obre i tanca pantalles, escolta començaments de cançons i mira sovint el rellotge perquè es fa tard i aviat s'haurà de prendre la pastilla –maleïda psiquiatra– i llavors sí que no hi haurà res a fer. No hi haurà el fum d'una cigarreta, ni nit, ni espelmes, ni un got (o dos) de whisky. Ni tan sols una gota de malenconia, no hi haurà.

No hi haurà cap idea, ni una, això és el que passarà.


Si fos drogoaddicte podria trobar imatges que il•lustressin aquesta síndrome de sequera –s'ha d'assemblar a la d'abstinència– i ho podria escriure. Podria plasmar aquest desassossec que l'aclapara quan fa temps que no viu les sensacions que li provoquen les paraules quan brollen de dins a raig fet i es troben i s'ajunten sense ni haver de pensar. Tanmateix, si fos drogoaddicte podria comprar la droga, encara que fos malvenent alguna cosa o robant per obtenir els diners. Però paraules... ¿on coi es compren les paraules que surten de dins?


Microrelat finalista del Concurs de Microrelats de l'ARC 2012-13 "Pecats Capitals".


Josep Maria Casals (Prades, 1950) és enginyer superior, pagès i viatger. Hores d’ara, porta escrits més de 1.600 títols de tirada curta i contingut tècnic precís i pràctic. Aporta relats al web relatsencatala.cat amb el pseudònim SenyorTu.

dilluns, 13 de gener del 2014

L'ORDRE DELS FACTORS (Un microrelat de Damià Bardera)


Miquel Ullviu ha après, avui al col·legi, que l'ordre dels factors no altera el producte. "N'està segura, senyoreta?".

"Sí, nen, sí", li ha dit la seva mare. "Evidentment", li ha contestat el seu germà gran. El pare: "Passa a jeure i no em toquis més el collons".

Miquel Ullviu està assegut al lavabo, pensatiu. Acaba de buidar. Es moca i, amb el mateix tros de paper de vàter, es frega el cul. Amb un segon tros de paper de vàter, primer es frega el cul i després s'hi moca.

"Senyoreta, senyoreta...".


Microrelat inclòs al recull Fauna animal (El Cep i la Nansa, 2011)

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és llicenciat en Filosofia. Actualment cursa el Doctorat en la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, "i alguns contes per llegir-los d'amagat" (El cep i la Nansa, 2010), "fauna animal" (El cep i la Nansa, 2011) i "Els homes del sac" (El cep i la Nansa, 2012). En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).