diumenge, 11 de juliol del 2021

EL PODER (Un microrelat de Pere Herrero)

Quan va fallar el segon motor de l’avió de passatgers i l’aparell començà a perdre altura, el copilot va demanar la immediata dimissió del comandant de l’aeronau, a qui feia responsable de la inevitable catàstrofe. En la seva opinió, la prepotència del pilot va ser allò que li va impedir reaccionar després de l’aturada del primer motor, confiant en la seva habilitat per remuntar la situació i demorant el protocol d’emergència previst en aquests casos.

Per la seva banda, amb l’avió entrant en caiguda lliure, el pilot va fer una crida a la calma i va denunciar ser objecte d’una persecució injustificada. També va acusar el seu subordinat de no perseguir altre objectiu que fer-se amb el poder a costa del que fos. Mentrestant, una part del passatge s’havia amotinat prop de la cabina i va caldre l’ús de la força per restablir l’ordre. Els afectats protestaren, en considerar que les mesures per desallotjar-los havien estat desproporcionades.


Com era de preveure, amb l’avió totalment fora de control, el creuament d’acusacions entre els uns i els altres, barrejades amb xiscles de pànic, va guanyar en intensitat conforme es feia visible la zona en què —tots plegats— anaven a estavellar-se. Malgrat això, en un darrer intent de mirar cap al futur, hom va apel·lar a la necessitat d’unir esforços per tal d’arribar a un acord in extremis. Però, davant la impossibilitat d’assolir-ho, totes les parts van decidir, finalment, tornar a reunir-se després de l’accident.


Text guanyador del II Concurs de microrelats “Castellar per les llibertats”, de Castellar del Vallès, el juliol de 2021.


Pere Herrero (Badalona, 1953) resideix a Castellar del Vallès i escriu microrelats des del 2006. Ha publicat textos en diverses antologies, com Velas al viento, los microrrelatos de La nave de los locos (Cuadernos del Vigía, 2010) i De antología, la logia del microrrelato(Talentura, 2013). En solitari, és autor de Los días hábiles (SERIAL Ediciones, 2016). Alguns dels seus relats han estat premiats en diversos concursos literaris. Manté (en estat d’hibernació) la seva bitàcola “Humor mío” (http://humormio.blogspot.com) dedicada al microrelat d’humor.

dilluns, 5 de juliol del 2021

DIUMENGE A LA TARDA (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

Diumenge a la tarda, després del braç de gitano i del cafè, l’Ernest va decidir que ja era hora d’iniciar la seva carrera literària. El dia abans, dues veïnes que li havien llegit la carta al director van dir-li que estava molt ben escrita, i ell s’ho va prendre més que com un afalac, com un repte. Va manar als nens abaixar el volum del televisor i es tancà a l’estudi amb vocació creadora. Tiraria per la poesia i tornaria a fumar. Tabac negre. Havia llegit que una cigarreta encesa als dits lubrica les neurones i fa que els adjectius flueixin amb més precisió. Decidí que la seva rima seria assonant, que concediria escassíssimes entrevistes, i que sempre diria pestes de l’obra de J.V. Foix. A les contraportades dels seus llibres no hi figurarien mai dades biogràfiques i miraria que l’editor organitzés les presentacions en locals d’estètica minimalista de l’extraradi.

 

Quan van cridar-lo per anar a sopar, esbossà un somriure indolent. Seria un autor de culte. Un autèntic poeta maleït, com ell, no és cosa que aparegui cada cinc minuts.

 

Microrelat inclòs al recull "De res, massa" (Témenos, 2021), que acaba de publicar-se.


Josep M. Sansalvador i Provensal (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i ha dedicat la seva activitat laboral al món bancari i financer. Té una predilecció especial per les publicacions locals i comarcals: forma part del consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià i ha publicat uns quants reportatges a Revista de Girona. Alguns dels seus relats breus han vist la llum en reculls col·lectius i antologies. Amb regularitat variable, manté el bloc De res, massa (2008) que dona nom a aquest volum.