Jo
volia fer vestits per a les nines, com els que la mare ens feia a nosaltres,
però no sabia cosir. La mare em donà retalls perquè els fes servir de robetes i
agulles de cap per suplir els botons. M’impressionava clavar l’agulla al cosset
de plàstic, era com si els clavés una llança i elles no es poguessin defensar.
Llavors m’imaginava que a la nit, quan dormís, em vindrien totes i
m’enfornarien les agulles a la panxa. I em mirava les nines, al costat del
llit, amb un sentiment de culpa que no em deixava agafar el son. Tenien tot de
forats al coll, que semblava un colador, i per aquells traus pensava que se’ls
fonia la vida i que algun dia es moririen i no hi podria jugar més.
Sort
de la idea de les bufandes. Ara dormo millor. Elles també.
Microrelat destacat en
el VII Premi Font de Santa Caterina de Microcontes que organitza l'Ajuntament
de Montornès i l'Oficina de Català de Montornès del Vallès (Consorci per a la
Normalització Lingüística).
Miracle Sala i Farré (Santa Maria d’Oló, 1967) és
filòloga clàssica i viu a Girona, on cada mes, des de fa quinze anys,
comparteix tertúlies literàries amb un grup d’amics escriptors. Té contes
publicats en volums col·lectius, diaris, revistes i webs literaris. Ha estat
guardonada, com a finalista o guanyadora, en nombrosos certàmens de relat curt.
El més important fins ara és el II Premi Món Rural de Narrativa, amb el recull
de contes La força de les paraules (Cossetània, octubre 2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada