diumenge, 28 de març del 2021

PLACIDESA (Un microrelat de Carles Castell Puig)

Tenia clar que les muntanyes d’Anatòlia l’avorrien. Volia viure aventures. I sobretot, explicar-les. Quan va ser prou gran, va anar al port d’Esmirna i es va enrolar en un vaixell que salpava cap a les illes Jòniques.


El patró era un mariner fort i expert, tot humanitat, que s’havia passat la vida navegant. Evitava riscos innecessaris i mai no havia perdut cap carregament. Als vespres, li agradava compartir les àmfores de vi amb la tripulació i entonar càntics d’enyorança de la seva terra.


Tanmateix, el noi estava convençut que viuria històries increïbles. Es passava el dia recolzat a la borda per anotar els esdeveniments extraordinaris. Però transcorrien els dies i badallava veient illes i més illes, sense cap atractiu. Per matar el tedi, ideava coves habitades per monstres contrafets devoradors d’homes o descrivia l’udol del vent com un cant femení que hipnotitzava els mariners.


Van arribar a Ítaca sense patir ni una dèbil tempesta. El patró el va tustar a l’espatlla i li va desitjar sort.


—Gràcies, Odisseu. Em farà falta.


—Deixa volar la imaginació, Homer —va dir-li, mentre abraçava la dona i el fill—. Posa-hi déus i herois. I una guerra llarga i cruenta. Això sempre agrada.


Microrelat guanyador del mes de febrer del X Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès.


Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics I... va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El seu llibre Relacions molt relatives (Voliana, 2014) va ser finalista del Premi El Lector de l'Odissea 2013. El seu últim recull és Set pecats (Edicions del Bullent, 2018), premi Soler i Estruch.

diumenge, 21 de març del 2021

MÀXIM CONFORT (Un microrelat de David Gaffney)

En Jake va inventar un parabrisa de vidre graduat per al seu cotxe per poder conduir sense portar ulleres. Li agradava la sensació de llibertat —cap tros de plàstic encavalcat sobre el seu nas— i tenia lavantatge afegit que els lladres de cotxes no el podrien conduir, a no ser que tinguessin els mateixos graus de miopia.

 La Jennifer necessitava que lacompanyessin a casaAviat va començar a queixar-se. No veia res, tot estava borrós, i per evitar marejar-se va haver de treure el cap per la finestra com fan els gossos.

 

—Idiota —va dir quan la va deixar.

 

No tornarien a quedar. Una relació permanent suposaria dividir el vidre del parabrisa per adaptar-lo a dues persones i es podia imaginar les discussions, com les van tenir per culpa d’aquells llençols que s’autorentaven. Se’n va anar al llit, va posar a la ràdio la previsió del temps i es va quedar adormit.

 

Traducció de Jordi Masó.

 

David Gaffney va néixer a Cleator Moor in West Cumbria i ara viu a Manchester. És autor de Sawn-off Tales (2006), Aromabingo (2007), Never Never (2008), The Half-life of Songs (2010)All The Places I've Ever Lived i Out of The Dark.La seva darrera col·lecció de microrelats és More Sawn-Off Tales (Salt Publishing, 2013). 

diumenge, 7 de març del 2021

APRENENTATGE (Un microrelat de Josep Pastells)

L'enemistat entre les seves famílies, l'odi que les separa sense remei, propicia un contrast aparatós amb l'atracció que senten l'un per l'altre, amb l'amor que els obliga a casar-se en secret. A partir d'aquest basament, el dramaturg ordeix una trama de crims i verins, de petons i dolors. Fins i tot a ell li sembla un pèl massa tràgic. Potser per això, quan Romeu i Julieta ja són morts, decideix afegir-hi un cop d’efecte en nom de la moralitat: que les famílies es reconciliïn i superin els rancors.


Ignora que cinc segles més tard, consagrada ja aquesta història d'amor impossible com la més coneguda i difosa en totes les branques de l'art, encara no haurem après dels errors.


Microrelat inclòs a Apunts imprescindibles per a una correcta comprensió del desamor, recull guanyador dels Premis Literaris Relata’ns 2017. El dibuix que l'il·lustra és de la Mary Evans Picture Library.


Josep Pastells Mascort (La Creueta, 1966) és periodista i escriptor. Ha publicat quinze llibres de narrativa, entre els quals destaquen Pell de cilici (2003), Vides lascives (2012), Cacic de fireta (2014) i Ciutat d’aigua (2018). Ha guanyat, entre d’altres, el Premi Just Casero (2002), el Marià Vayreda d’Olot (2010), La Vall d’Albaida de narrativa eròtica (2012), el Ciutat de Mollerussa (2014) i l’Empordà (2018).