A PRIMERA VISTA (Un microrelat de Jaume Macià Guilà)

Sí, estava boig per ella. Cada matí coincidien al mateix vagó de metro. Per a en Toni aquell era un minut d’èxtasi, però també d’amor no correspost. Quan ell entrava al vagó, ella ja hi era. Vinguda de qui sap on, aquella gràcil figura arribava a Plaça Catalunya i es fonia com un terròs de sucre dins la multitud...

 

Un dia, vencent tota timidesa, el noi va fer el pas de seguir-la per l’estació. Però en arribar davant les màquines cancel·ladores, ella ja no es veia per enlloc. Fins que, com per art de màgia, va fer aparició darrere seu i, com oferint-se-li, li va dir:

 

―Ei, escolta, vols que sortim junts?

 

En Toni li anava a dir que sí, el cor bategant-li a cent, però ella ja era a l’altra banda del control i s’havia novament esfumat. I ara, detingut, havia de convèncer el cap d’estació que no estava conxorxat amb la noia que viatjava sense bitllet.

Jaume Macià Guilà (Súria, 1959). Col·laborador literari del digital Núvol, catedràtic de llengua i literatura catalana de secundària i també d'Escola Oficial d’Idiomes, és autor o coautor d’una cinquantena de llibres de llengua i literatura catalanes, sobretot manuals dedicats a l’ensenyament a de batxillers i d’adults. En la majoria d’aquests manuals s’inclouen textos literaris originals. En el darrer (Sentits, 2023, 2n de batxillerat, Ed. Teide) figuren uns 300 microcontes d’autors diversos, molts d’ells fins llavors inèdits i escrits gràcies a la col·laboració d’Anna Maria Muñoz, amb qui Jaume Macià forma tàndem en bona part de les obres. Amb altres professionals, d’altra banda, promou -en centres docents i institucions diverses- sessions per a la millora de la lectura en veu alta expressiva.  

ADOPCIÓ (Un microrelat de Jordi Masó)

Sortint de la feina, un noi se’m va acostar i va dir-me: «Papà». Es confonia, jo no era pas el seu pare —amb l’Alba havíem decidit no tenir fills—, però ho va dir amb tanta convicció que me’l vaig creure. Alt, desmanegat, uns quinze anys, cabells llargs, granellut. Al cotxe, de camí cap a casa, va explicar-me que l’examen de llengua no li havia anat bé. Vaig pensar que potser el seu fort eren les ciències: no em volia desil·lusionar abans d’hora.

La meva dona se’l va mirar amb recel. «I diu que és fill teu?», va preguntar-me. «Fill nostre», vaig puntualitzar. Vam instal·lar-lo al despatx. Vaig desar el meu ordinador perquè ell pogués fer servir la taula: tenia deures, va dir-me, un punt insolent. «De moment, hauràs de dormir en un llit plegable.» S’hi va avenir.

L’Alba es va passar la tarda espiant els moviments del noi: potser buscava un gest que delatés alguna petja genètica nostra? «No se’ns assembla gens», va sentenciar. Ja érem al llit i del despatx ens arribava el zumzeig d’una música percussiva. No, no se’ns assemblava, però allò no era pas una prova concloent. Va recordar-me que havíem decidit no tenir fills. La veu em va sortir entretallada: «És que l’estimo». 

Microrelat seleccionat al mes d'octubre al XIII Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès. L'il·lustra un autoretrat de Pablo Picasso (1896).

Jordi Masó (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. És autor dels llibres de microrelats Els reptes de Vladimir (2010, Témenos, 2018), Catàleg de monstres (Alpina/Marcòlic, 2012), Les mil i una ( Témenos, 2015) i Ambrosia (Males Herbes, 2020), obra finalista del premi Finestres al millor llibre de narrativa en català de l'any. Amb l'editorial Males Herbes ha publicat les recopilacions de contes Polpa (2016), La biblioteca fantasma (2018) i Les males herbes (2022), i les novel·les L'hivern a Corfú (2019) i Xacona (2023).

L’HEROI (Un microrelat d’Oriol Garcia Molsosa)

L’heroi apol·lini ha arribat disposat a tot. Serà el protagonista d’una gran epopeia on lluitarà contra els monstres més vils, desafiarà déus propis i estranys i decapitarà enemics sense pietat. Ja s’imagina navegant entre els versos alexandrins que cantaran les seves gestes. Potser, fins i tot, la seva figura acabarà esculpida en el marbre més noble. L’heroi, doncs, somnia un destí gloriós.

Però l’escriptor estava escrivint un conte curt. I, és clar, l’epopeia acabarà aquí. Així. Narrada amb prosa maldestra. Teclejada, això sí, al marbre blanc de la cuina (l’escriptor aprofitava els punts per remenar el sofregit).

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) és clarinetista i, de tant en tant, escriu contes per petits i grans. Algunes de les seves històries han estat premiades (Premi Correlletres 2019, Premi Cavall Fort 2021 o Premi Emili Teixidor 2023, entre d'altres) i d'altres les podreu trobar en llibreries i biblioteques. les més recents: Gat i Pingüí (La Galera, 2023), Contes desconcertants (Combel, 2023) o Mill el grill (Combel, 2023), L'àvia ja l'ha avisat ("l'home de molts oficis, pobre segur!") però ell, tossut, insisteix...