—Abans
de morir, necessito confessar-te una cosa, estimada —va tossir per poder prosseguir—.
Aquella tarda, fa tants anys, que em vas trobar amb la Marta, et vaig mentir —els
ulls se li van negar i van perdre l’escassa lluïssor que els restava.
—Jo
també m’he de sincerar. Quan vas arribar aquell dia a casa d’imprevist, l’única
cosa que se’ns va acudir va ser que ella et seduís —va somriure—. Fa més de
trenta anys que ens entenem.
Es va
aixecar de la cadira i li va fer un petó al front. Ell va tancar els ulls amb
una expressió que tant podia ser de sorpresa com de recança per deixar aquest
món sense haver aprofitat l’oportunitat de fer un trio.
Microrelat guanyador
del VII Premi Font de Santa Caterina de Microcontes que organitza l'Ajuntament
de Montornès i l'Oficina de Català de Montornès del Vallès (Consorci per a la
Normalització Lingüística).
Carles Castell Puig (Reus, 1962)
és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la
conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a
escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics I... va guanyar el Premi Jaume Maspons i
Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i
publicats en reculls col·lectius. El seu últim llibre és Relacions molt relatives (Voliana, 2014), finalista del Premi El
Lector de l'Odissea 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada