Aquell savi nostrat tenia un estudi atapeït
de llibres i de manuscrits que, col·locats en prestatges metàl·lics, folraven
totes les parets sense deixar cap racó lliure. Aquella mansarda més aviat
semblava la cambra dels mals endreços que no pas el lloc on desenvolupar una
obra digna. El seu caos, però, tal vegada era el preludi d’una escriptura
trencadora i plena de suggeriments inèdits.
La construcció era vella i, en ser sota
teulat, el deteriorament dels materials pronosticava una avaria de
conseqüències imprevistes. A la tardor,
les teules d’un dels angles van cedir a l’excés de pluges i van
propiciar una inundació força dolorosa. Una via d’aigua generosa va espetegar contra
la fila més alta de la prestatgeria, on guardava una bona col·lecció de
novel·les clàssiques del segle dinou en llengua russa. Aquell bé de Déu de
lletres atapeïdes, d’una densitat embafadora, que narraven les peripècies de la
Rússia tsarista, van cedir a la pressió de la pluja i, regalimant, van caure a
plom sobre el prestatge següent, on una rècula de llibres de poesia antiga
japonesa lluïen ufanosos la seva lleugeresa. El resultat va ser una inesperada
tragèdia literària. L’excés de caràcters eslaus, en caure, van sumar-se a la
buidor de les formes clàssiques nipones. Amb aquest senzill trasbals aquós, les
tankes i els haikus es van vestir de gala, ja que, abandonant la densa
simplicitat del seu llenguatge, van abraçar la grandiloqüència d’un discurs
excessiu. I, per contra, els russos es van quedar despullats de la sublimitat i van haver d’acceptar la nuesa
com a bandera de vida i suggestió. La pluja sovint és més juganera que moltes
paraules escrites amb seny.
Microrelat
inclòs al llibre “El ventríloc tartamut” (Témenos, 2015).
Josep-Ramon
Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Entre els seus
llibres destaquem els que fan referència
al mite personal de Kosambi: “Ploma Blanca” (Poesia Oral Africana), “L’Ocell
Imperfecte” (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), “Viatge al cor de
Li Bo” i “Kosambi, el Narrador”, així com “Viatge per l’Àfrica” i “El Gos
poeta” escrits per a infants. Entre els més recents, els poemaris “Reliquiari”,
“El laberint de Filomena” (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), “Versions profanes”
i "Desig i sofre", i dos llibres de teatre “Diàlegs Morals sobre la
Felicitat” (Premi Recull) i “La Dama de Cors se’n va de Copes” (Premi Lluís
Solà).
