Representava un paisatge nevat, i en primer terme
es destacaven un simple bressol de color roig i uns esquís. Estava escrit en
alemany i francès i fomentava, evidentment, el turisme.
El fixaren en una cantonada de l'estació. Era
alegre, i la gent s'aturava a mirar-lo. Molts pensaven que seria agradable
poder-hi anar i es contemplaven a si mateixos descendir, fent capriciosos
giravolts, per aquella pendent nevada.
Amb el temps, una punta del cartell es desenganxà i
voleiava a cada embat del vent. A la matinada, abans de la sortida del tren de
dos quarts de sis, bufava una tramuntana gelada que anava produint un petit
esquinç en la part fixada al mur i que progressà ràpidament. Algú, després,
acabà d'estripar-lo.
El fragment que restava fou successivament deslluït
pel sol i per la pluja. En realitat no feia cap efecte, i, sens dubte per
aquesta raó, determinaren de canviar-lo. En el seu lloc hi posaren una dona
mora i uns nopals, per damunt dels quals es llegia: «Visitez le Maroc». Era com
una flama groga.
Microrelat extret del recull Diana i la mar morta (1953) (Edicions
62, 2003). L'il·lustra una obra de Paul Gauguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada