Seccionat brutalment del tronc per l'esclat de la dinamita, el cap del
terrorista suïcida va sortir volant i va travessar l’aparador d’una botiga de
maniquins.
Cinc segons abans de morir, el cap escapçat
va tenir la sensació inquietant que aquella multitud d’hurís de plàstic ben nues
li llançava mirades burletes.
Pel cervell sense cos, que s’apagava com un
telèfon sense fil amb la bateria agonitzant, va ressonar una darrera frase, una
de les primeres, de fet, que havia recitat maquinalment el terrorista des de ben petit:
—Al·là és gran!
I les maniquins li respongueren fredament,
mecànicament, a una sola veu:
—Ojalá.
Josep Sampere i Martí és coautor, amb
Antonio Ortí, de Leyendas urbanas, un
estudi desenfadat però rigorós sobre el folklore contemporani. L’any 2004 va
obtenir el premi Vaixell de Vapor per El
Mar de la Tranquil·litat, i el 2008 el premi Barcanova per El pou darrere la porta. Ha escrit
novel·les juvenils força atípiques, com ara 32
d’octubre, El dimoni de la tarda
(finalista del Gran Angular 2007) La nit
dels ocells transparents i Sis cors a
l’altra banda del mirall. Entre els gairebé dos-cents títols que formen el
seu currículum de traductor, figuren obres de Zigmunt Bauman, Philip K. Dick i
nombroses sèries infantils celebèrrimes com El
Capità Calçotets i Molly Moon. La
seva última novel·la publicada és Aquesta
nit no parlis amb ningú (Males Herbes, 2015).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada