El meu avi em va explicar que al sud de la
pàtria habita un dragó que passeja la seva bellesa entre àgates, almadraves i
aigües amargues. De mirada felina atrapada en la memòria com si fos un fòssil,
el seu cos sembla un vaixell encallat en la nit d’atzabeja del temps. Fonent-se
en la geografia salvatge de la seva solitud, la fera es capbussa entre els seus
cognoms de roca i teranyines d’oblit com un dinosaure que ja s’ha fet gran. Jo
la busco cada tarda entre les pedres del cap de Gata i l’espero a la riba del
meu món salat mentre xiulo una melodia de vent i de fe. I rere el vers “aboca’t
al meu mar”, el meu petit miracle sempre apareix d’entre els penya-segats com
una ombra esclava del poeta. Gatejant i arrossegant la vida perquè la victòria
sempre és blava.
Marta Finazzi
(Girona, 1981). La versió castellana Gateando
ha quedat finalista del I Concurso de Microrrelatos de Roquetas de Mar
(Almeria), dedicat al poema “Mar eterno” de Miguel Hernández. Publica el blog
Fanalets salvatges (http://fanaletssalvatges.blogspot.com).
Moltes gràcies, Jordi, per deixar-me gatejar entre els teus pots de confitura :)
ResponElimina