Aquest
cop no havien calculat bé la mida del lot d’acusats perquè gairebé no cabien al
banc. Hi havien de seure premsats i els dels dos extrems, per tal de no caure,
s’havien de posar de través i travar bé les cames a mena de tornapuntes. Quan
un d’aquells desgraciats s’aixecava per ser interrogat o per escoltar la
sentència, el buit que deixava no durava ni mig segon i després havia de
recuperar el lloc a base de cops de cul doncs els presoners duien els braços
cosits als costats.
Tots els imputats havien assumit que el tribunal els declararia culpables. La
incertesa raïa en la pena que imposaria a cadascun. Eren cinc, els magistrats,
però les sentències les llegia, amb la indiferència que atorga el costum
encastat, el que tenia l’aranya tatuada a la templa. Va ser el tercer acusat
començant per l’esquerra qui va rebre el càstig més sever: el van condemnar a
néixer.
Josep Maria Casals (Prades, 1950)
és enginyer superior, pagès i viatger. Els seus contes i microrrelats han estat
publicats en obres col·lectives i al web "Relats en Català".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada