dijous, 8 de setembre del 2016

AGULLES (Un microrelat de Damià Bardera)

Que aquell nen era diferent de la resta, ho vaig veure de seguida. No jugava amb nosaltres i sempre se'l veia distret, capficat. Rondava tot el dia sol per la perifèria del poble amb una maleta penjada a l'esquena. «Què hi duus, a la maleta?», li vaig preguntar un dia que l'havia seguit camps a través. Em va mostrar tot l'arsenal de pots de vidre. Pots de totes les mides amb etiquetes escrites a mà: «grills», «papallones», «escarabats», «mosques»...

Aquella tarda vaig ajudar-lo a caçar-ne i em va convidar a entrar a casa seva. Tenia les parets de l'habitació folrades de suro, curulles d'insectes travessats per agulles de cosir roba. A partir d'aquell dia, ens vam fer amics. Jo era el seu únic amic, de fet. Durant anys, vaig poder observar l'evolució: primer insectes petits, després insectes més grans, ocells, peixos, amfibis, rèptils i, l'última vegada que vaig anar-lo a veure —d'això ja fa molt de temps—, petits mamífers.

El van trobar penjat al garatge de casa seva, a tocar d'un mico i vora dos ximpanzés.

Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa, 2014). L'il·lustra un detall de la portada del llibre, obra d'Anna Blanch.

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal", "els homes del sac", "els nens del sac", "contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada