—Em perdones?
—És clar que
sí, dona. I tu?
—Jo també et
perdono
I així cada
dia, abans d’anar a dormir, per si de cas, durant els últims trenta-dos anys de
casats.
—Em perdones?
—És clar que
sí, dona. I tu?
—...
Davant de
l’insòlit instant de vacil·lació, la dona crispa les celles.
—Digues, em
perdones o no?
—... no, no et perdono...
I ella ja salta
del llit i es posa les faldilles i a la mirada hi té clavades totes les nits
dels últims trenta-dos anys de casats i obre la porta del pis i la tanca d’una
revolada i ja no és a temps de sentir:
—... no et
perdono perquè fa trenta-dos anys que no tinc res a perdonar-te.
Maria Cirera (Manresa, 1979) és traductora de
formació. Ha treballat i treballa al voltant dels llibres: bibliotecària,
dinamitzadora de clubs de lectura, lectora, redactora, correctora i, sobretot,
traductora literària. Ha publicat contes i microrelats en diferents reculls
col·lectius i actualment forma part del grup literari Cornèlia Abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada