El
pendó del Sant Ofici obre la processó. Al darrere, notaris i comissaris de la
Inquisició atorguen el to solemne i atroç a l’auto de fe. A continuació, les
acusades que duen la gramalleta amb la creu de Sant Andreu mostren la seva
condició de reconciliades. Penes lleus a canvi d’una confessió. Pobres covardes
inconscients. Llavors vinc jo, amb el sambenet de relaxada, ple de dimonis,
gripaus i flames, per evidenciar que el meu destí és la foguera. La destresa
dels torturadors no m’ha tret una sola paraula. Cada cop que Ella volia
mostrar-se, jo serrava les dents amb més força. M’hi jugo massa. Tots ens hi
juguem massa.
Els
crits de la gentada celebren l’arribada del seguici al cadafal de la plaça. Em lliguen
al pal que corona la pila de llenya i el secretari llegeix la sentència enmig
dels aplaudiments i insults dels veïns. L’encesa de la foguera inflama encara
més els brams. Les paraules del comissari exigint una darrera confessió
m’arriben amb les primeres flames. Quan m’adono que el fum m’adorm la raó, ja
és massa tard. Abans de perdre la consciència puc sentir la Veu sorgint de dins
meu, que fa retronar la plaça i desferma una pluja de sang sobre la multitud.
Il·lustra el microrelat una obra de Francisco de Goya.
Carles Castell Puig (Reus, 1962)
és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la
conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a
escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I...” va guanyar
el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats
han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El seu últim llibre és
"Relacions molt relatives" (Voliana, 2014), finalista del Premi El
Lector de l'Odissea 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada