dimarts, 23 d’agost del 2016

INVASIÓ (Un microrelat d'Eva Llobet)

Entra per la finestra entreoberta quan ja és de nit, la lluna en quart minvant en un cel buit d’estels. L’home dorm profundament, amb el cap un xic tombat. La criatura plega les ales cristal·lines al tòrax, encongeix l’abdomen, i el cos, allargat i prim, s’esmuny pel conducte auditiu. S’arrossega a poc a poc, silenciosa, fins arribar al cervell i, allà, estén les antenes. Palpa els pensaments un a un, amb cura, però, de nou, el panorama és desolador, fins i tot en el còrtex prefrontal. Llistes inacabables (coses per fer, llocs per visitar, objectes per comprar), repetitives, insípides. Una pila de xafarderies llefiscoses. Prejudicis plens de greix. Imatges i riures enllaunats, residus tòxics d’algun programa de teleporqueria. Els budells de la criatura es queixen: té la panxa buida i no hi ha ni un trist pensament complex per omplir-la. Un dubte existencial (un qui sóc o un quin sentit té la vida) seria demanar massa, prou que ho sap, però un objectiu, ni que fos senzill, o una decisió presa, la resolució d’un problema... Xiscla de ràbia, però el so és inaudible per a l’oïda humana; l’home tan sols nota un pessigolleig al cap i es grata el front, en somnis.

Aquesta vegada, la criatura no es molesta a endreçar: contempla el caos, els pensaments escampats, barrejats, i sospira. Mentre s’allunya volant, cada cop més ingràvida, les ales que bateguen mudes, no pot evitar enyorar l’ordre d’abans, les prestatgeries infinites de pensaments arrenglerats, de contorns definits i colors brillants. Hi havia tant on triar, sabors tan variats, textures tan diverses, recorda, i se li fa la trompa aigua.

Els lasnis desapareixen. Cada cop se’n veuen menys. La gent s’enganya parlant de contaminació, de pesticides, del canvi climàtic. Però no és així. Senzillament, moren de gana.

Il·lustra el microrelat Lonely house in the night de Martin Börjesson.

Eva Llobet Martí (Figueres, 1975). Sóc Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra i treballo al Departament de Cultura, en temes de llengua. Sóc una lectora voraç i una escriptora de contes molt lenta. He guanyat el 8è Concurs de Relats TMB 2014 i el 16è Premi de Relats Curts, Relats en Femení Sagrada Família 2016.

5 comentaris:

  1. Bravo! Un relat brillant, Eva. Ves tan lenta com vulguis: per regalar-nos perles com aquesta. M'ha agradat cada paraula.

    ResponElimina
  2. Bravo! Un relat brillant, Eva. Ves tan lenta com vulguis: per regalar-nos perles com aquesta. M'ha agradat cada paraula.

    ResponElimina
  3. lasnis - sinsal ... bon moblament de cap s´ha de tenir per escriure així.

    ResponElimina
  4. Eva, m'ha agradat molt.
    Jordi, l'enhorabona pel blog!!

    ResponElimina
  5. Eva, m'ha agradat molt.
    Jordi, l'enhorabona pel blog!!

    ResponElimina