En sortir de casa veu sang al pany de la porta.
Encara deu ser fresca, perquè s'embruta la mà. Un fet així hauria de trasbalsar
la rutina d'una bona empenta, i esborrar els pensaments que cada matí et porten
del llit a la feina. Hauria... Es torca amb el mocador de butxaca. Torna a
entrar a casa sense fer soroll; encara no s'ha aixecat ningú. Agafa una baieta,
la mulla, neteja amb cura les restes de sang i ho eixuga tot amb un drap net
que li ha costat de trobar, en una lleixa damunt de la rentadora. Fa un cop
d'ull a la porta, a la barana, a les escales, per si veu alguna gota que pugui
delatar la trajectòria fins a casa seva. Tot sembla net. S'assegura que cap veí
no l'ha vist i que, d'aquesta manera, restarà immaculat el seu bon nom. Fica la
baieta i el drap dins d'una bossa d'escombraries que s'enduu per tal de no
deixar rastre. No troba ningú a l'ascensor, ni a l'entrada de l'edifici.
Millor. Quan llença la bossa al contenidor se sent alleugerit, amb ànims de
continuar endavant la vida, sense que res trontolli.
En passar per davant del quiosc, es fixa en els
titulars dels diaris: catàstrofes naturals, violència domèstica, vagues, dures
declaracions d'algun dirigent polític, un gol a l'últim minut que dóna la
classificació per a la ronda següent... Notícies del món exterior que amenacen
de sotragar la seva llar. Cal anar amb cura si no vols esquitxar-te.
Microrelat inclós al llibre El noi del costat del padrí (Cossetània,
2014).
Natural
de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau és Mèrit
de les lletres ebrenques 2013 i ha publicat
els reculls de contes Tens un racó dalt del món (2001), Postres
de músic (2005) (Premi Marià Vayreda), El vertigen del trapezista
(2008), Una sortida digna (2009), I un cop de vent els despentina
(2011), El noi del costat del padrí (2014) i No és la derrota sinó el
vent (2016), la novel·la El nostre pitjor enemic (2016) i el volum de
poesia La pluja ha vessat milions de núvols abans (2016) El seu bloc
“Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la
Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).
Gràcies per pensar en els meus microrelats i felicitats pels sis anys. He aprofitat per reflexionar sobre aquest conte al meu blog http://jmtibau.blogspot.com.es/2016/08/impermeable.html
ResponElimina