Alguna cosa s'havia torçat temps
enrere, quan els infants havien començat a morir-se dins dels ventres de les
seves mares. Potser era l'altitud
extrema. Potser l'endogàmia forçosa.
Quan ja només quedaven cinc habitants, tots homes,
l'extinció semblava inevitable. Eren conscients que ningú voldria mudar-se
allí, on l'aïllament era ingrat, i els hiverns: foscos i glaçats.
Llavors se'ls va acudir la idea
del turisme rural.
Quan les dues primeres noies van fer una reserva,
els homes del poble van reunir cordes i mordaces.
Ariadna
Herrero (Granollers, 1981) és Llicenciada en Filologia Catalana i en Filologia
Hispànica. És professora de Llengua Catalana i Literatura a l'institut de
Vilanova del Vallès. L'any 2004 va guanyar el Premi Literari La Carrova amb
l'obra de teatre Semblava una persona com
qualsevol altra (Cossetània, 2006). Ha col·laborat en els reculls de contes
Íncipit (Escola d'Escriptura de
l'Ateneu Barcelonès, 2010) i Tal com
sents (Institut Investigador Blanxart, 2015). Dos dels seus microrelats van
quedar finalistes en el concurs de lamicrobiblioteca de Barberà del Vallès.
Actualment publica els seus microrelats en el blog literari Cinc minuts abans no em suïcidi.
Et conec i et veig com ets. Com pots tenir aquestes idees? És boníssim Ariadna. El llegeixo i m'esgarrifo. Ha ha ha
ResponEliminaQuin espant, i tan ben escrit! Felicitats per aquest breu i esplèndid relat.
ResponElimina