Entra per la finestra entreoberta quan ja és de
nit, la lluna en quart minvant en un cel buit d’estels. L’home dorm
profundament, amb el cap un xic tombat. La criatura plega les ales
cristal·lines al tòrax, encongeix l’abdomen, i el cos, allargat i prim,
s’esmuny pel conducte auditiu. S’arrossega a poc a poc, silenciosa, fins
arribar al cervell i, allà, estén les antenes. Palpa els pensaments un a un,
amb cura, però, de nou, el panorama és desolador, fins i tot en el còrtex
prefrontal. Llistes inacabables (coses per fer, llocs per visitar, objectes per
comprar), repetitives, insípides. Una pila de xafarderies llefiscoses.
Prejudicis plens de greix. Imatges i riures enllaunats, residus tòxics d’algun
programa de teleporqueria. Els budells de la criatura es queixen: té la panxa
buida i no hi ha ni un trist pensament complex per omplir-la. Un dubte
existencial (un qui sóc o un quin sentit té la vida) seria
demanar massa, prou que ho sap, però un objectiu, ni que fos senzill, o una
decisió presa, la resolució d’un problema... Xiscla de ràbia, però el so és
inaudible per a l’oïda humana; l’home tan sols nota un pessigolleig al cap i es
grata el front, en somnis.
Aquesta vegada, la criatura no es molesta a
endreçar: contempla el caos, els pensaments escampats, barrejats, i sospira.
Mentre s’allunya volant, cada cop més ingràvida, les ales que bateguen mudes,
no pot evitar enyorar l’ordre d’abans, les prestatgeries infinites de
pensaments arrenglerats, de contorns definits i colors brillants. Hi havia tant
on triar, sabors tan variats, textures tan diverses, recorda, i se li fa la
trompa aigua.
Els lasnis desapareixen. Cada cop se’n veuen
menys. La gent s’enganya parlant de contaminació, de pesticides, del
canvi climàtic. Però no és així. Senzillament, moren de gana.
Il·lustra el microrelat Lonely house in the night de Martin Börjesson.
Eva Llobet Martí (Figueres, 1975). Sóc Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra i treballo al Departament de Cultura, en temes de llengua. Sóc una lectora voraç i una escriptora de contes molt lenta. He guanyat el 8è Concurs de Relats TMB 2014 i el 16è Premi de Relats Curts, Relats en Femení Sagrada Família 2016.
Eva Llobet Martí (Figueres, 1975). Sóc Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra i treballo al Departament de Cultura, en temes de llengua. Sóc una lectora voraç i una escriptora de contes molt lenta. He guanyat el 8è Concurs de Relats TMB 2014 i el 16è Premi de Relats Curts, Relats en Femení Sagrada Família 2016.
Bravo! Un relat brillant, Eva. Ves tan lenta com vulguis: per regalar-nos perles com aquesta. M'ha agradat cada paraula.
ResponEliminaBravo! Un relat brillant, Eva. Ves tan lenta com vulguis: per regalar-nos perles com aquesta. M'ha agradat cada paraula.
ResponEliminalasnis - sinsal ... bon moblament de cap s´ha de tenir per escriure així.
ResponEliminaEva, m'ha agradat molt.
ResponEliminaJordi, l'enhorabona pel blog!!
Eva, m'ha agradat molt.
ResponEliminaJordi, l'enhorabona pel blog!!