Les
nou. Poso la mà al foc que el 98% dels habitants del país està pendent del
televisor. Han tingut un èxit innegable, definitiu: l'interès per les altres
seccions del noticiari ha caigut en picat. La gent obvia els esports, la
meteorologia o el trànsit de vehicles per les principals vies de la xarxa
viària. Els pronòstics pel cap de setmana s'han complert i estem a
l'expectativa. Els experts asseguren que, en pocs mesos, estaran en condicions
de fer prediccions encara més fiables. Quina bogeria —vaig sentenciar. Però,
alhora, em sembla extraordinari. No vull ni pensar què s'ha de sentir quan
llegeixes el teu nom i cognoms a la graella obituària. També hi especifiquen
l'edat, és clar. Tant se val quin mètode facin servir. Saber el dia que
deixaràs aquest món, encara que sigui amb unes quantes hores d'antelació,
canviarà, o potser hauria de dir "ja ha canviat", la nostra miserable
vida.
Microrelat finalista del VI Concurs
de Microrelats de La Microbiblioteca de Barberà del Vallès.
David Dot (Vilafranca del Penedès,
1971). Llicenciat en Biologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada