FLAIRE DE VENJANÇA (Un microrelat d'Esther Llombart Ramis)

Enguany l’alcalde s’ha lluït. Ahir nit ens va sorprendre amb una orquestra de debò, d’aquestes que veus vuit o deu músics a l’escenari, amb l’acompanyament de quatre coristes revestides amb lluentons, i avui ens engalana el paisatge amb globus aerostàtics de colors, talment com si hagués instal•lat al cel un arc de Sant Martí sense pluja. Els de Rocafina es moriran d’enveja. Ni punt de comparació amb el que van fer ells. Aquests eren els comentaris dels habitants de Rocadura, el matí del diumenge de festa major. Contents i empolainats (els més tradicionals estrenaven roba i tot), deixaven rastre de perfum pels racons del poble, i després de la missa de les dotze, s’afanyaven a buscar un trosset de terrassa on fer el vermut.

El cel es folrà de globus. L’alcalde agraïa les felicitacions amb un somriure garratibat mentre una gota de suor feia ziga-zaga pels solcs del seu front envellit. N’hi havia tants que els eclipsis de sol se succeïen contínuament, i donava la sensació que en qualsevol instant podia descarregar una tempesta, d’aquelles d’estiu, d’aquelles que de cop i volta fan que canviï tot, que els carrers es quedin buits, com si l’aigua arrossegués la calor, els jocs i la gent.

I sí que va descarregar, però no fou aigua refrescant que en tocar fons aixeca l’olor de la terra i de la vegetació. Dels globus van caure riuades pestilents de purins que empastifaren l’aire, els carrers i a tot aquell amb escassa capacitat de reacció. L’alcalde intuïa que uns globus que ell no havia contractat no podien ser un regal dels cels. El seu caciquisme havia engendrat prou enemistats perquè pogués ensumar la flaire de venjança. El que no preveia era que els de Rocafina haguessin triat executar la seva represàlia precisament per la festa major i d’aquella manera tan pudent. Els agosarats tripulants, sota les seves màscares, no es morien d’enveja, es morien de riure.

Microrelat guanyador del 3er Premi en el VI Concurs de Microrelats "ARC a la Ràdio" 2016-17.

Esther Llombart Ramis (Lleida, 1973). Sóc enginyera tècnica en informàtica i llicenciada en comunicació audiovisual. Des de fa un temps he descobert l’escriptura i participo, entre d'altres, en els concursos de Relats en català. L’any 2015 vaig guanyar el primer premi amb el relat El traç d’una circumferència. També tinc un primer premi en el 4t Certamen literari Dia de les Dones de l’Ajuntament de Sort. He quedat finalista en diversos concursos, sempre en la modalitat de microrelats o relats breus en català.