El gos
no tenia nom ni casa. No tenia poble ni país. Ni telèfon, ni mòbil, ni
televisor, ni cotxe, ni bandera.
El gos
no tenia pedigrí, ni raça, ni classe social, ni estudis. Vivia la llibertat
dels pobres. Sense calefacció, ni manta de llana, ni coixí de fil, ni menjar de
llauna.
És a
dir, aquell gos era un perill públic.
Microrelat inclòs al recull El ventríloc tartamut (Témenos, 2015).
Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Ha
publicat un quants llibres entre els que destaquem els que fan referència al
mite personal de Kosambi: Ploma Blanca (Poesia
Oral Africana), L’Ocell Imperfecte (Premis
de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), Viatge
al cor de Li Bo i Kosambi, el
Narrador, així com Viatge per
l’Àfrica i El Gos poeta escrits per a infants. També, tres llibres de
teatre Almanac Intermitent, Diàlegs
Morals sobre la Felicitat (Premi Recull) i La Dama de Cors se’n va de Copes (Premi Lluís Solà). Entre els
llibres de poesia relativament recents Reliquiari,
El laberint de Filomena (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), Versions profanes, Desig i Sofre i L’Estrany. També, el llibre d’aforismes
poètics L’Enunciat. L’any 2015, surt
editat el poemari Caïm (Premi de la crítica Serra d’Or, 2016) i el llibre de microrelats El ventríloc tartamut. I a mitjans del
2016, apareix Secreta Dàlia (Premi de
Poesia Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre de València).
Brillant !
ResponElimina