Norbert
Sales no era un advocat qualsevol perquè sempre menjava una piruleta minuts
abans de començar un judici. Era el seu propi ritual per llepar el temps
d’espera, infinitament dolç, fins que la transparència del caramel, com si fos
un mirall, el retornava a la concurrència de persones que s’apilonaven
caòtiques als passadissos d’aquell edifici que semblava un palau. Però allà no
s’hi celebraven festes ni tampoc balls. Potser era per això que el lletrat
Sales devorava piruletes vermelles des de la línia invisible de la defensa, només
perquè necessitava que la llei no fos tan insípidament avorrida. També, perquè
ell creia que era molt més que aquella paret de roca que li havien ensenyat a
escalar a la Facultat de Dret i per les escletxes de la qual s’escolaven totes
les injustícies del món. En una altra vida, li hauria agradat ser botiguer de
la veritat i vendre-la a pes perquè, d’aquesta manera, tothom en pagaria el
preu just. Segurament, amb aquest negoci no es faria mai ric, però sempre
somiava que seria bonic poder fer la bugada de les consciències humanes i
estendre-les al ras, sota el sol de la llei.
Marta
Finazzi Martínez (Girona, 1981) és llicenciada en humanitats i una apassionada
de l’escriptura. Aquest 2017, ha guanyat el I Premio de Microrrelatos Sol de
Otoño i el I Certamen Literario de Relatos Breves atorgat per la Fundación
Princesa Kristina de Noruega. En poesia, ha guanyat el primer premi del I
Certamen Literario Poesía por la Agricultura, el Premi Il·lm. Sr. Alcalde de
Lleida del 150è Certamen Marià Literari en honor a la Mare de Déu de Fàtima i
el Premio Vicent Verdú del X Certamen Literario de Literatura y Artes
Montañeras Cuentamontes. També ha quedat finalista del I Concurso de Relatos
Cortos Fundación Científica Manuel González i finalista del I Certamen de
Microrrelatos de Roquetas de Mar. Publica el blog Fanalets salvatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada