RECORDS D'ESTIU (Un microrelat de Violant Barquet)

«El carrisqueig dels grills i el record d’aquella escena —espantosa, quan ho vàrem saber— dels nois examinant les nostres calcetes mentre les noies érem a la piscina, em fa pensar que, en efecte, hi hagué almenys un estiu veritable i feliç. L’estiu d’aquells tretze o catorze anys. No era tant l’amor —que encara no coneixíem malgrat creure-hi—, allò que ens mantenia perspicaços, bells i vigorosos, sinó l’àvid desig d’estimar. Tant que aquells altres que n’estaven al marge apareixien, als nostres ulls, pusil·lànimes i d’una totxesa desagradosa.

I el desig d’estimar no era només atribuïble a les noies, com se sol pensar; també els nois es tornaren tendres i subtils, i fou en aquells encontres eròtics —un dit resseguint el contorn d’un braç, cuixes nues frec a frec, una frase rara, nova— que se’ns revelava per primer cop, i no sense neguit, el pes i la magnitud de les nits d’aquell estiu.

M’esvera recordar aquell desig d’estimar l’altre, essent tan criatures com érem; aquella necessitat d’entrega, aquella ànsia d’envestir o de deixar-se abordar en els racons obscurs d’un garatge, entre els malendreços i vells mobles inservibles on el temps s’aturava i podíem sentir-nos. Sentir-nos el cos i la nuesa tothora exposada.

I tot perquè d’alguna manera intuíem que els adults ens havien deixat d’estimar. I també perquè la idea de la mort ja ens turmentava. Només en el cos de l’altre, en aquest contacte eròtic —una carícia suau, una mirada encesa—, ens semblava foragitar l’orfandat tot just inaugurada, i, sense sospitar-ho, buscàvem restablir cert lligam amb el món.

Fou l’últim estiu, potser l’únic, en què el món encara ens pertanyia, o en què nosaltres li pertanyíem al món. Que veritable era tot!, que denses i sòlides les coses, l’aigua, el nostre cos...!

Cada estiu carrisquegen els grills com nosaltres clamàvem l’amor. I jo no concebo un estiu sense els grills.»

Il·lustra el microrelat "Summer 1909" de Frank Weston Benson.

Violant Barquet (Tarragona, 1972) és llicenciada en Filosofia i actualment treballa com a professora de secundària. Ha publicat La pell bruna i altres relats, Edicions Els Llums, el seu primer recull de relats i contes. A la xarxa té alguns contes publicats: Finestra oberta, a la revista digital Paper de vidre; Verd, lila, color xocolata, que va obtenir el primer premi de Relats de dones, atorgat per l'Ajuntament de Tarragona; altres contes breus a Relats en català.