Mai no m’han agradat els excessos.
Menjo poc. Dormo poc. Llegeixo poc. Camino poc... i —perdoneu l’expressió—
també follo poc. Vaig néixer al febrer, el mes més curt de l’any. Sóc fill únic
i els amics, els puc comptar amb els dits d’una mà. Sempre parlo de la meva
parella com la meva mitja taronja. Hi
crec molt en allò de “Al pot petit, hi ha la bona confitura”, encara que alguns
diguin que “En el gran n’hi ha més”.
Sóc partidari de dir que tinc un parell de coses que no pas dues. M’agraden les reunions en què som quatre gats, i fer les coses en un tres i no-res. Quan em confien un
secret, no dic mai ni mitja paraula.
En fer vint-i-cinc anys, vaig celebrar el meu quart de segle i, esclar, als cinquanta declarava, cofoi, que ja en
tenia mig.
Tanmateix, avui, al despatx del
cap del Servei d’oncologia, he agraït sentir que em resten cent vuitanta-dos dies i dotze hores de vida.
Il·lustra el microrelat una imatge de Ryan McVay
Maribel Gutiérrez (Granollers,
1967) és llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i
Màster en Pertorbacions del llenguatge i l’audició per la mateixa universitat.
És cofundadora i una de les veus principals del projecte EnVeuAlta, per escoltar literatura. La seva passió pel món de la
veu, la va portar fa un anys a iniciar-se en el món del doblatge i col·laborar,
de manera amateur, en diversos programes a Ràdio Silenci, emissora municipal de
La Garriga (Vallès Oriental). Recentment, el seu relat Còdols ha resultat finalista en el concurs de narrativa breu 2017
convocat pel diari El9Nou. Quantitats és
el seu primer microrelat.
Enginyós !
ResponElimina