Un home mira atentament com el seu gos es
pixa damunt d’una sàlvia en un jardí públic. Sabut és que els pixats de gos
maten les plantes, les flors, la gespa... Era una sàlvia magnífica. Roig
intens. Preciosa.
La cagarada d’un gos la reculls: la llences
a una paperera, te la pots endur a casa, la pots donar a un vianant... però la
pixarada d’un gos com te l’enduus?
Li suggereixo que s’emporti la sàlvia a
casa, que la posi damunt la taula de la sala d’estar i que la vagi observant.
—Veurà com, de mica en mica, es panseix i
finalment mor —li he etzibat.
M’ha mirat amb cara d’estúpid. S’ha quedat
igual!
La fotografia és de Johan Van Esch
Lluís Gil. Coordinador del Punt de lectura Sant Narcís. Vocal
de promoció de la lectura - A.V. Sant Narcís. Creador dels Premis Literaris de
Sant Narcís. Conductor d'un Club de lectura. Creador del Club d'Escriptura de
l'Aula d'Escriptura a Girona. 74 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada