El cotxe hauria atropellat la noia del vestit
tubular de color marró amb farbalans pulverulents a partir de la cintura, si jo
no l'hagués retinguda; i si el conductor, per la seva part, no hagués frenat a
temps. Ara es recupera de l'ensurt, asseguda a la vorera, amb les cames estirades
i l'esquena repenjada a la paret. Està molt pàl·lida. El conductor implicat,
que ha aparcat el vehicle, sense deturar-ne el motor, uns dos metres enllà del
punt exacte de l'accident, sembla que ha vingut a interessar-se per l'estat de
la transeünt afectada; però les intencions són unes altres. Sense dir una
paraula, el desconegut allarga el braç i engrapa el collaret que havia restat
al descobert quan jo havia afluixat el fulard i havia desbotonat un botó de
l'abric de la noia. També li arrabassa dos anells. Estupefacte, aquesta vegada
trigo a reaccionar. Em poso dempeus massa tard, quan l'home tanca d'un cop
contundent la porta del vehicle i arrenca. No he pogut retenir-ne la matrícula
ni tampoc us el sabria descriure. Gairebé atònit, prefereixo concentrar-me en
les atencions de socors. Tan sols han passat trenta segons, però m'adono que
algú ha tingut temps de prendre-li la bossa de mà, l'abric i fins i tot les
botes. No sé dir-vos si, abans d'aquesta segona acció rapaç, la noia duia arracades.
Un vianant que fuig carrer amunt i la certesa que algú s'ha escapolit davant
meu, rere un portal del mateix carrer, són la resposta. Estic esfereït. Molt a
poc a poc, comença a tornar en si. I, malgrat tot el que està succeint, dedico
uns segons a contemplar-la. És una dona preciosa, formosa, jove i de cuixes
perfectes. Ara estic embadalit. La despullo i tot seguit no dubto en anar a
llençar la roba al contenidor del carreró. Quan retorno al punt on s'ha
esdevingut l'accident, tal com havia previst, la noia, que ha recuperat la
consciència, accepta trasbalsada la meva oportuna gavardina per cobrir-se de la
nuesa dels males ànimes que la deuen haver assaltat... Faig cara de
circumstàncies, em mostro perplex, comprensiu, actuo com si fos la primera
vegada que trepitgés aquest lloc indigne.
Microrelat guanyador del 5è
Concurs NegrOliva de microrelats negres organitzat per la Biblioteca Joan Oliva
Milà de Vilanova i la Geltrú 2017.
David Dot (Vilafranca del Penedès,
1971). Llicenciat en Biologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada