D’uns anys ençà, la Lola
ho ha perdut gairebé tot: tres mòbils, quatre carteres, sis paraigües, les
claus de casa, dos gossos, la paciència, molts cabells i el marit —fart de
viure amb una dona tan perdedora. La pèrdua més gruixuda, però, va ser l’oncle
Lluís. L’home, amb vuitanta-tres anys acabats de fer, coix i curt de vista, va
cometre la temeritat d’acompanyar la Lola a caçar bolets. Enfebrada amb les
clapes de rovellons que anava trobant, no el va vigilar prou i l’oncle es va
perdre. Un ciclista va trobar-ne el cos al cap d’un mes. Avui fa un any d’allò
i està més atabalada que de costum. Posa l’olla al foc i baixa a comprar vi.
Quan vol pagar, no troba la targeta. Torna a casa i la busca per tot arreu.
L’últim lloc on mira és al rebost: quan encén l’interruptor, l’oncle Lluís l’hi
allarga i li diu que l’ha trobada a sobre el pot dels cigrons. Després de
donar-li les gràcies, s’adona, aterrida, del que ha passat, pensa en l’olla i
en el gas i constata que acaba de perdre l’última cosa que li quedava per perdre.
Microrelat
guanyador del V Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès (2015-16)
Jordi Bonet-Coll (la Bisbal d'Empordà, 1969) ha publicat
un conjunt de relats (T'arriben les veus, premi de narració dels Premis
Recull de Blanes de 1999, una novel·la curta (S'ha trencat alguna cosa,
Premi Valldaura de Novel·la Memorial Pere Calders de l'any 2003) i un assaig
biogràfic creatiu (El llibre del recuit). Va escriure el guió del
documental La Bisbal d'Empordà: 100
anys de ciutat i té contes publicats en tres reculls col·lectius. O
sigui, només li queda la poesia (improbable) i una novel·la llarga (en procés).
M'encanta, tan àgil, ben escrit, divertit i tràgic, tal com és la vida...condensada en un minut. Bonissim!
ResponElimina