La Lola va entrar a la botiga de venda i compra
d’or, ben decidida. Repicant talons es va apropar al taulell i quan l’empleat
va aixecar el cap per atendre-la, va deixar damunt el taulell una aliança
matrimonial d’or i brillants i un braçalet “nomeolvides” d’or blanc, mentre
assegurava:
—Aquí li deixo un matrimoni desgraciat.
L’home va somriure a aquella femella arriada i de
bon veure:
—Crec que me n’han deixat més d’un, senyora.
—No vull pas ser original, només perdre les joies
de vista. Era l’única cosa que brillava entre nosaltres, si em permet la
confidència.
Ell li va explicar que, en aquests casos, donaven a
la clienta –o al client, encara que aquests eren més escassos- l’opció de la
taxació habitual o la inversa.
—La inversa? —va inquirir ella, fent-li un bon vol
de pestanyes.
—Ara tinc poc temps, som a punt de plegar. Té a
veure amb la quantitat d’odi experimentat cap a la persona que li ha fet els
regals. Perquè són regals, oi? Si m’espera fora, li ho explico amb detall tot
dinant, què li sembla?
A la Lola li va semblar perfecte. Vivia al bloc de
davant i feia dies que el tenia ullat, l’home que treballava a la botiga de venda
i compra d’or. Deia a les amigues que s’assemblava al Clooney. Per fi havia
trobat el valor per fer-ne, ella també, la taxació.
Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955,
Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de
Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de
cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep
Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta
"L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i
dos reculls propis, "Portes endins" (Marcòlic, 2013) i "Amor,
deixa'm dormir" (Marcòlic, 2015), cuits a foc lent i de degustació
pausada.
Molt divertit, Carme!
ResponEliminaUnes joies ben aprofitades :D
ResponElimina