L’any 1921, Samuel
Decker responia d’aquesta manera a propòsit dels seus fills:
—En Cornel és un bon
noi. La vida al prat sempre li ha agradat i el bestiar també. El ranxo familiar
no seria res sense ell. L’ha fet créixer, n’ha tret tot el potencial. És un bon
noi i, a més a més, espavilat! Com diu? Ah sí, en Dylan... En Dylan...
Com tots els de la
seva espècie, en Dylan va morir jove. L’any 1935, algú de la família va trobar
un feix de papers escrits de la seva mà, quatre paperots mal girbats i plens de
guixades. Aquest algú va portar els escrits a un editorial i aquest editorial els
va publicar l’any a sobre. El poemari, curt i concís com les gotes d’un
destil·lador, va tenir èxit. Alguns dels versos es van convertir en lemes que
avui en dia encara es poden llegir a les parets dels barris obrers i a les
universitats.
En Dylan no ho va
poder veure mai i, per desgràcia, en Samuel Decker tampoc perquè va morir l’any
1927, un any després d’haver-ho fet el seu fill, segurament, de pena.
Il·lustra el microrelat una imatge de Norman Rockwell.
Maria Cirera (Manresa, 1979) és traductora de formació. Ha treballat i treballa al voltant dels llibres: bibliotecària, dinamitzadora de clubs de lectura, lectora, redactora, correctora i, sobretot, traductora literària. Ha publicat contes i microrelats en diferents reculls col·lectius i actualment forma part del grup literari Cornèlia Abril.
Maria Cirera (Manresa, 1979) és traductora de formació. Ha treballat i treballa al voltant dels llibres: bibliotecària, dinamitzadora de clubs de lectura, lectora, redactora, correctora i, sobretot, traductora literària. Ha publicat contes i microrelats en diferents reculls col·lectius i actualment forma part del grup literari Cornèlia Abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada