Era l'últim escriptor
que quedava d'abans de la guerra. Per raons d'edat, doncs, coneixia bé els
col·legues de cada generació. I si bé tenia dificultats per publicar, els
diaris no paraven de demanar-li necrològiques. Les tenia a punt abans i tot que
es produís cada fet luctuós, perquè hi ha coses que es veuen a venir. En morir,
no se'n va parlar perquè ningú no en sabia res, d'ell. Va ser una llàstima que
no furguessin entre els seus papers inèdits, ja que per estalviar feina als
altres hi havia deixat una semblança personal molt fidel.
Microrelat inclòs a El jardí de Lil·liput (Pagès editors, 1994)
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932)
és autor d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic
adult. Redactor de la revista Cavall fort
i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
Va guanyar el premi Víctor Català per Solucions
provisionals (1965) i va ser finalista del Sant Jordi amb Els orangutans (1966). Entre els seus
llibres de microrelats cal destacar Bonsais
de paper (Edi-Liber 1993) i El jardí
de Lil·liput (Pagès editors, 1994)
Boníssim!
ResponElimina