dimarts, 28 de juny del 2016

LAMBORGHINI (Un microrelat de Sònia Sureda)

La dona del sex-shop irromp al reservat del restaurant arrossegant una gran maleta de viatge de color vermell cirera. El grup de mares, que s’ha reunit per sopar, esclata a riure anticipant-se a l’espectacle que està a punt de començar. Des del fons de la sala, la Roser, amb els ulls escèptics i encarcarats, es distancia de l’ambient festiu i sense fer soroll es penja la medalla de reprimida de l’any i es corda bé l’armadura, no fos cas que s’infiltrés el virus de l’espontaneïtat i es desinhibís.

La dona del sex-shop enfila la maleta damunt la taula i amb un somriure picantó als llavis, convida al grup a participar del show.

Les mares que seuen a primera fila fan un xisclet enriolat quan la dona treu de la maleta la primera joguina sexual: un penis de làtex de trenta centímetres de llarg i d’un diàmetre semblant al dels carbassons que recull la Roser a l’hort del seu pare. La dona explica, amb molta gràcia, quines són les virtuts d’aquest penis de color violeta, que vibra, gira sobre si mateix i té una punta rotatòria de la qual en surt una protuberància en forma de dit petit torçat, que té la magnífica i extraordinària funció d’estimular el clítoris. La dona el defineix com el Lamborghini dels vibradors.

La verga de plàstic passa de mà en mà: l’examinen, la palpen, l’acaricien, la freguen i com si fos un animaló anguniós i alhora fascinant, inspeccionen amb la punteta dels seus ditets de mare, la morbosa protuberància que tant les encurioseix.

Quan el fal·lus arriba a les mans de la Roser, ella, entre avergonyida i escandalitzada, l’encoloma a la companya del costat en qüestió de dècimes de segon. Es frena un cop més, impermeable als crits esbojarrats i a les riotes del grup. Vol fugir. Aixafada, moixa i emprenyada, barrina la manera de fotre el camp d’aquella reunió de lloques. I ho fa. I torna a casa. I troba al seu home estirat al sofà amb els ulls clavat a la pantalla de la tele, concentrat en una pel·lícula de sèrie B. I la Roser li demana, amb la veu melosa, que pugi amb ella a l’habitació. Però l’home fa com si sentís ploure. La Roser se’n va cap al pis de dalt, es treu la roba i la deixa damunt del llit. Apàtica i nua, es dirigeix cap a la banyera. Obre l’aixeta i deixa caure l’aigua, molt calenta, que es precipita amb força sobre un grapat de sals de bany, amb olor de vainilla, que ha escampat amb un gest parsimoniós. Aviat el vapor satura l’atmosfera. La Roser allarga una cama i posa un peu dins l’aigua. Tan bon punt nota l’escalfor humida a la pell, es retira pensativa. Es gira i, amb un peu moll i l’altre sec, torna a l’habitació. Obre el tercer calaix de la còmoda i hi endinsa la mà. Furga en el seu interior fins que palpa el necesser de vellut negre que conté, embolicat amb una tovallola de bidet, el Lamborghini dels vibradors.


Sònia Sureda Baró (L’Escala, 1976). És dibuixant tècnic. Ha cursat narrativa i novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Guanyadora del IX Premi Literari de Sant Narcís amb "Acords dissonants", un recull de quinze relats. Ha publicat el conte «Ombres» a la Revista de Girona i ha rebut la menció especial del jurat del XVè Premi Alella a Guida Alzina amb l'obra "L'últim tren". 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada