La dona del sex-shop
irromp al reservat del restaurant arrossegant una gran maleta de viatge de
color vermell cirera. El grup de mares, que s’ha reunit per sopar, esclata a
riure anticipant-se a l’espectacle que està a punt de començar. Des del fons de
la sala, la Roser, amb els ulls escèptics i encarcarats, es distancia de
l’ambient festiu i sense fer soroll es penja la medalla de reprimida de l’any i
es corda bé l’armadura, no fos cas que s’infiltrés el virus de l’espontaneïtat
i es desinhibís.
La dona del sex-shop
enfila la maleta damunt la taula i amb un somriure picantó als llavis, convida
al grup a participar del show.
Les mares que seuen a
primera fila fan un xisclet enriolat quan la dona treu de la maleta la primera
joguina sexual: un penis de làtex de trenta centímetres de llarg i d’un
diàmetre semblant al dels carbassons que recull la Roser a l’hort del seu pare.
La dona explica, amb molta gràcia, quines són les virtuts d’aquest penis de
color violeta, que vibra, gira sobre si mateix i té una punta rotatòria de la
qual en surt una protuberància en forma de dit petit torçat, que té la
magnífica i extraordinària funció d’estimular el clítoris. La dona el defineix
com el Lamborghini dels vibradors.
La verga de plàstic
passa de mà en mà: l’examinen, la palpen, l’acaricien, la freguen i com si fos
un animaló anguniós i alhora fascinant, inspeccionen amb la punteta dels seus
ditets de mare, la morbosa protuberància que tant les encurioseix.
Quan el fal·lus arriba
a les mans de la Roser, ella, entre avergonyida i escandalitzada, l’encoloma a
la companya del costat en qüestió de dècimes de segon. Es frena un cop més,
impermeable als crits esbojarrats i a les riotes del grup. Vol fugir. Aixafada,
moixa i emprenyada, barrina la manera de fotre el camp d’aquella reunió de
lloques. I ho fa. I torna a casa. I troba al seu home estirat al sofà amb els
ulls clavat a la pantalla de la tele, concentrat en una pel·lícula de sèrie B.
I la Roser li demana, amb la veu melosa, que pugi amb ella a l’habitació. Però
l’home fa com si sentís ploure. La Roser se’n va cap al pis de dalt, es treu la
roba i la deixa damunt del llit. Apàtica i nua, es dirigeix cap a la banyera.
Obre l’aixeta i deixa caure l’aigua, molt calenta, que es precipita amb força
sobre un grapat de sals de bany, amb olor de vainilla, que ha escampat amb un
gest parsimoniós. Aviat el vapor satura l’atmosfera. La Roser allarga una cama
i posa un peu dins l’aigua. Tan bon punt nota l’escalfor humida a la pell, es
retira pensativa. Es gira i, amb un peu moll i l’altre sec, torna a
l’habitació. Obre el tercer calaix de la còmoda i hi endinsa la mà. Furga en el
seu interior fins que palpa el necesser de vellut negre que conté, embolicat
amb una tovallola de bidet, el Lamborghini dels vibradors.
Sònia Sureda Baró (L’Escala, 1976). És dibuixant tècnic.
Ha cursat narrativa i novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
Guanyadora del IX Premi Literari de Sant Narcís amb "Acords
dissonants", un recull de quinze relats. Ha publicat el conte «Ombres» a
la Revista de Girona i ha rebut la menció especial del jurat del XVè Premi
Alella a Guida Alzina amb l'obra "L'últim tren".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada