Quan la cambrera m’ha
portat el compte, m’he quedat sorprès. M’ha explicat que ha sumat també allò de
ma mare, que li ho ha dit abans de marxar. Llavors m’he recordat de la dona
entranyable, de cabell blanc i mirada astuta, que ha berenat al meu costat en
aquesta cafeteria abarrotada. No he posat cap objecció, he pagat i he sortit.
Al carrer, he pensat que no ha estat pas car. He pagat disset euros per la
il·lusió d’haver berenat un altre cop amb la meva mare, quan fa tant de temps
que la vaig perdre. I això no té preu.
Microrelat
inclòs al recull De lo que quise sin
querer (Talentura, 2014). La traducció és de Pere Herrero. L'il·lustra Chop Suey (1929) d'Edward Hopper.
Va néixer cordovès al 67 i segurament morirà sabadellenc,
quan toqui. Escriu microficció i teatre, d'oïda i sense cap intenció dolenta.
Té relats publicats a recopilacions i antologies del gènere, com ara Relatos
en Cadena (de Alfaguara) o De Antologia. La logia del
microrrelato (Talentura). En teatre és autor, entre d’altres, d'Anda
Que No Te Quiero, La Vida Qué Bailo y coautor de Consuélame,
Consuelo. Al novembre de 2014, l'editorial Talentura va publicar el seu
primer llibre de microrelats titulat De Lo Que Quise Sin Querer.
Manté un blog que es diu Eternidades y pegos.
Una meravella, felicitats per aquest relat taaaan sucós, bell, pícar i tendre, sobretot, original. Un goig llegir-lo!
ResponElimina