Era dels pocs detectius honrats que
quedaven a la ciutat però, en realitat, era un impostor. No es deia Olivier
Coronas ni tampoc havia nascut a París. La seva vida era una farsa i, com un
llangardaix de ciutat, arrossegava la cua per tots els racons, fugint de
l’ombra allargada del passat. Però no era cap fugitiu ni cap delinqüent. Només
era un home amb una missió que es convertí en el seu escut. O encara millor, en
el mur de la seva mitja veritat. A l’altre costat, tot era mentida.
Feia temps que tenia el mateix somni.
Carrer de la Poma. Habitació catorze. Eren les paraules que cada nit li
xiuxiuejava una veu sense rostre, com si fossin les peces de l’immens
trencaclosques d’aquella obsessió onírica. Fins que, un dia, de sobte, sonà el
telèfon. Una trucada anònima el cità en un hotel d’una ciutat on només havia
estat una vegada. Tenia un nom impronunciable però existia de debò. I tenia
catorze lletres. Es pessigà per despertar-se però ja no somiava. I així, sense
por, es llançà a la recerca d’aquell catorze com qui vol caçar una estrella, la
seva. Potser perquè totes les respostes cabien dins d’aquell número. Igual que
les catorze lletres falses d’Olivier Coronas.
Microrelat
finalista del mes de febrer del V Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca
de Barberà del Vallès.
Marta Finazzi
Martínez (Girona, 1981) és llicenciada en humanitats i una apassionada del món
de la cultura i l’escriptura. Professional del món de la llengua i la correcció
de textos, cultiva l’amor per la literatura des de ben petita i ha guanyat
diversos premis literaris passant pels relats curts, els microrelats i el gènere
epistolar. Recentment, ha guanyat el XXII Concurs de Cartes d’Amor 2015
organitzat per l’Ajuntament de Calafell i ha quedat finalista del Premi de
relats curts Carme Lafay 2015. Publica el blog «Fanalets salvatges».
Hola, Jordi! Un cop més, moltíssimes gràcies per envasar-me en el teu pot de confitura. Una abraçada!
ResponElimina