Es van conèixer i es van estimar. Ell no sabia fins
a on la podia estimar i ella no sabia si l'estimava poc o molt. Molt abans que
s'enamoressin com bojos ja s'havien començat a conèixer al llit i compartien
llargues converses.
Feia setmanes que es veien o es trucaven, les
setmanes s'anaven convertint en mesos: la idea d'aventura se'ls havia fet
petita. Una nit després d'una infidelitat, ella li va dir al seu amic tan íntim
el que havia fet i aquest li va fer saber que era una traïdora immadura i no la
va perdonar.
Van provar de continuar junts i fins es van anar
convertint en una parella formal però sorgien tensions en moments molt
inesperats i semblava que tot acabaria de qualsevol manera. Una tarda, entre
plors i esbroncades, ella li va assegurar que no sabia com tirar enrere però
que faria qualsevol cosa per fer-se perdonar, com ara tallar-se el dit petit
del peu. Ell s'ho va rumiar uns segons i la ira li va desaparèixer dels ulls.
En aquell mateix moment ella va córrer cap al bany i –amb les tisores agafades
amb totes dues mans– es va tallar el dit més petit del peu esquerra sense fer
un sol gemec. Ell la va prendre en braços i amb un mocador va embolicar el dit
per marxar a l'hospital i va llençar el farcellet a la paperera més propera.
D'aquella tarda no en van parlar mai més. En menys
d'un any van anar a viure junts definitivament, en poc temps es van casar i van
ser realment molt feliços.
Microrelat inclòs al recull Senyores i senyors que acaba de publicar
l'editorial Males Herbes. L'il·lustra un fragment de la coberta.
June Serrano. Nascuda el 1979,
formada en periodisme i arts escèniques a Barcelona i a Roma, on va viure
diversos anys (Premi de crítica cinematogràfica CSCI Quaderni di Cinema
Italiano, l'any 2011). Actualment està treballant en la seva primera novel·la, Wendy21.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada