M'hauria agradat conèixer el meu avi. No es va
morir a la guerra perquè tenia l'enemic entortolligat a dins, una daga fantasma
que li va segar l'última corda de vida en una emboscada brusca sens música ni
melodia de comiat. Tothom li deia Rico, l'italià tranquil que mirava l'horitzó
en silenci i somiava en una llengua estrangera. No es deia pas Rico, però va
deixar que tothom s'ho pensés, potser perquè ell ja no era capaç de sentir el
batec de la pàtria en un sol mot.
Fa dies que penso davant d'un full esgrogueït i ple
d'arrugues que la memòria dels vius mai no podrà allisar. Quan vaig trobar la
carta al calaix del tocador de la meva àvia, em vaig estremir perquè no havia
vist mai aquella lletra serena que ara se m'apareixia com el vol fugaç d'una
papallona. I els tres primers mots se'm van clavar ben endins com les espines
d'una rosa: La mia farfalla. No crec
en les casualitats perquè farfalla és
la primera paraula que vaig aprendre en italià. L'avi m'havia enviat un regal anònim
que m'acompanyaria tota la vida, com un nus invisible que em protegia per
damunt dels mots. I el pes de la meva identitat esdevenia com l’aleteig d'un
papallona.
Marta
Finazzi Martínez (Girona, 1981) és llicenciada en humanitats i una apassionada
del món de la cultura i l’escriptura. Professional del món de la llengua i la
correcció de textos, cultiva l’amor per la literatura des de ben petita i ha
guanyat diversos premis literaris passant pels relats curts, els microrelats i
el gènere epistolar. Recentment, ha guanyat el XXII Concurs de Cartes d’Amor
2015 organitzat per l’Ajuntament de Calafell i ha quedat finalista del Premi de
relats curts Carme Lafay 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada