Clark Kent recorria desesperadament i a
supervelocitat (ja obertament indiscreta) les avingudes de New York, amb el fum
de l’incendi ara a l’horitzó però amb el plor de la nena del 18è pis
perfectament audible. ‘No pot ser, no pot ser’.
Què se n’havia fet de les cabines telefòniques? I
qui esperava que un ciutadà nord-americà es canviés en un locutori?
Maria Rovira Lastra. No suporto els ‘Forns de pà’. Mai vaig formar
part del Club Súper 3. Estic informant-me jurídicament per prohibir el cabell
d’àngel. La meva primera obra, co-escrita amb el meu germà, fou el remake
literari ‘El Zoo d’en Putas’. Una vegada em van preguntar si havia sortit per
cessària i vaig respondre que no coneixia la disco.
Maria, quina il·lusió trobar-te per aquí compartint micros!
ResponEliminaMolt orgullosa de la meva ex-alumna :) Una abraçada!
Raquel