dimarts, 31 de desembre de 2019

REALISME MÀGIC (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)


L'altre dia, a la biblioteca, fullejant un volum d'entrevistes a Pere Calders, vaig llegir que l'escriptor esmentava la influència d'un contista italià, d'un txec i d'un català. El català era jo.

La menció del meu nom em va trasbalsar però em va semblar una mostra de justícia poètica: a qualsevol escriptor actual que escrigui contes que barregin elements fantàstics i humorístics, els crítics li pengen l'etiqueta de caldersià. Els meus textos no s'han alliberat d'aquest clixé. Ara resultava que no era jo qui havia estat influenciat per Calders, sinó a l'inrevés: Calders m'havia llegit i les meves històries li havien agradat prou per a imitar-les.

El vaig imaginar a l'exili de Mèxic, els meus llibres escampats sobre la taula de treball on escrivia les Cròniques de la veritat oculta, l'obra que el consolidaria i que va néixer gràcies al meu influx, al pòsit que el meu estil havia deixat en ell. La descoberta explicava l'afinitat que jo, de jove, havia sentit pels contes de Calders. Els fets inversemblants que pertorben la vida quotidiana, els personatges enfrontats a situacions inexplicables, la ironia amable, l'humor absurd: tots els trets que identificaven els seus escrits provenien, en bona part, de la meva obra. També se'm va fer evident que, en alguns contes, les similituds fregaven el plagi i això, més que indignar-me, em va afligir: Calders potser no havia estat un escriptor tan original i innovador, al capdavall.

Però la lectura de l'entrevista em va incomodar. Ja se sap que el món literari és ple d'envejosos i les paraules de Calders només podien portar-me problemes i guanyar-me enemistats. Per això vaig endur-me el llibre a casa. Aquella mateixa nit, el vaig cremar. Em costarà una multa que pagaré de gust. No se m'escapa que hi poden haver més exemplars pel món. Però tothom atribuirà el meu nom a una errata: em protegeixen la inconsistència cronològica i l'escepticisme d'aquells «nascuts sense la gràcia del pensament màgic», com deia Calders en l'entrevista. Una frase que, per cert, m'és estranyament familiar. Potser és meva.

Microrelat inclòs al llibre Ambrosia, de pròxima publicació.

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. És autor dels llibres de contes i microrelats Els reptes de Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018) i de la novel·la L'hivern a Corfú (Males Herbes, 2019).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada