diumenge, 15 de desembre de 2019

L'ESPERA (Un microrelat de Maribel Gutiérrez)


Asseguda a l’espona del llit, busca les sabatilles. A les fosques, els peus flirtegen amb el calçat fins encaixar-hi a la perfecció. Damunt la vànova, el batí, desgastat: el fred s’escola per les velles finestres de fusta. Surt de l’habitació i va cap al bany. Fa dies que no tasta l’aigua. Ni altres coses. Es recull la blanca melena en un monyo i entra a la dutxa. Prem amb força l’agafador mentre l’aigua freda —la paga no dona per a gaires luxes— li activa el cos, cansat de viure. En acabat, amb mans tremoloses, es vesteix i es pinta els llavis: avui serà diferent. Avui tindrà companyia. No pas del marit, que la va abandonar després de trenta anys junts, ni dels fills que no va tenir, ni tampoc de les amigues, que s’estan en una residència. No, de cap d’ells. Vindrà i parlaran una estona. Com cada sis mesos. Es veuen poc, pensa.

Aviat serà migdia. Bastó en mà fa cap a la cuina. Es posa mans a l’obra. Els  fogons, al mínim. Les presses mai no són bones. Quan ho té tot en marxa, seu a la butaca i tanca els ulls. Només li cal esperar.

Enviaran la mateixa noia de Benestar social, aquesta vegada?

Maribel Gutiérrez (Granollers, 1967) és llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i Màster en Pertorbacions del llenguatge i l’audició per la mateixa universitat. És cofundadora i una de les veus principals del projecte EnVeuAlta, per escoltar literatura. Els seus microrelats han estat premiats en diversos concursos.

Cap comentari:

Publica un comentari