Al final del carrer, assegut en un
pedrís, barbut i amb una gorra vermella a prop dels peus, hi ha un indigent que t’observa.
En pocs segons, com si
t’aproximessis a un d’aquells cànids que t’esfereeixen, fixes la vista i
decideixes de passar-hi ràpidament,
sense mirar-lo.
Però, en les passes decisives, la
veu del vagabund desgavella els teus plans: et pregunta si tens foc, per
encendre la cigarreta que sosté tremolosament entre dos dits. T’atures i
respons que sí; al palmell de la mà ensutjada, hi col·loques l’encenedor. I
esperes. Llavors, potser impacient potser imbuït d’una compassió inusual, optes per regalar-li.
El rodamón, encara que primer no
entén el teu gest, accepta l’obsequi. I tu, fins a cert punt satisfet, com si
t’haguessis guanyat el cel, et limites a prosseguir l’itinerari urbà que havies
interromput. Tombes al xamfrà. Després tornes a girar. I continues fins a
desaparèixer unes quantes illes de
cases més enllà.
L’indigent, mentrestant, haurà
tingut temps de convertir la cigarreta en un trist record. I, tot seguit,
posar-se a jugar amb l’encenedor, cada vegada més a prop del contenidor blau
que, segons la premsa, això ho has llegit avui, fou el focus de l’incendi que
ha calcinat el bloc de pisos del carrer Misericòrdia, amb un balanç encara
indeterminat de víctimes.
Microrelat guanyador del primer premi en el II concurs de
Microrelats de Ràdio Rubí (2011). La fotografia és de Richard Overtoom.
David Dot (Vilafranca del Penedès,
1971). Llicenciat en Biologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada